viernes, 28 de septiembre de 2012

Lluís Giralt: ‘El que està passant a Rocamar és només la punta de l’iceberg’


Davant la demanda de segregació expressada pels veïns de Rocamar, El Cancell ha demanat l’opinió als diversos grups política locals i ja ha rebut la primera. És la de Lluís Giralt, que si bé no vol que Rocamar marxi de Ribes, sí que entèn l’actitud dels veïns i la relaciona amb la lentitud i incapacitat de l’alcade a l’hora de gestionar els problemes de les urbanitzacions. Per Giralt, Rocamar és només la punt de l’iceberg. El regidor i portaveu de CiU-ViA recorda que el malestar ve de lluny:
Els veïns de Rocamar ens han expressat en diferentes ocasions el seu malestar amb el govern municpal de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Aquest descontentament ve sobre la base de les dificultats que tenen actualment i que han tingut històricament, en el procés de recepeció de la urbanització que, després de molts anys i diversos governs municpals, encara no s’ha concretat. En aquest moments la discussió està en les mesures per evitar possibles inundacions del sector per aigues de la Riera de Ribes, com a pas final del procés de recepció.
Giralt, així mateix, veu un responsable polític clar de la situació, l’estil de l’alcalde:
La falta de qualitat en la gestió del govern municpal del Sr. Blanco, provoca aquestes situacions. Allargar en el temps els problemes és una pràctica habitual en la política socialista del nostre municipi, així com la de no gestionar un debat amb els veïns per tal d’arribar a concretar solucions mínimament consensuades.
Per a Giralt, l’actitud dels veïns és comprensible, però no comparteix la demanda de canvi de municipi. No obstant això, planteja vies que considera que podrien solucionar el problema:
Davant d’això, i coneixent la situació geogràfica de la urbanització, no és estrany que hi hagi aquestes reaccions. Des del nostre grup entenem que el canvi de municipi no és la solució, aquest passa per una correcta gestió de la informació, una valoració real del problema, tant en la seva base legal i tècnica, com en les possibilitats actuals dels veïns d’assumir les despeses que el procés comporta. Cal pactar amb els veïns una solució consensuada i a partir d’aquí, definir un calendari d’actuacions que sigui realista i assimilable per tots.
Per acabar, Giralt incideix en la idea de desemparament. Segons ell, és compartida a les urbanitzacions i és només la punta de l’Iceberg d’un problema greu.
Els veïns no es poden sentir desemparats pel seu ajuntament, no poden tenir la sensació que només se’ls truca a la porta amb demandes i exigències, i en canvi no veuen una millora dels serveis que reben. Aquest és el missatge que rebem quan parlem amb veïns d’urbanitzacions que tenen un procés similar, o fins i tot, més complicat que el de Rocamar. El que està passant és només una punta de l’Iceberg. Cal que l’ajuntament s’hi posi d’una vegada.
http://elcancell.ribes.org/2012/09/18/lluis-giralt-el-que-esta-passant-a-rocamar-es-nomes-la-punta-de-liceberg/

El dilema Rocamar

EDiari de Vilanova ha fet ennuegar l’esmorzar a més d’un amb una notícia que, posats a rumiar, era ben esperable: els veïns de Rocamar volen que la urbanització se segregui de Ribes i s’incorpori a Sitges. De fet, no és la primera vegada que ho diuen: l’any 2008 ja ho havien manifestat obertament quan la demanda de recepcionament de la urbanització era ignorada i tenien problemes d’inundabilitat.

Els motius d’aquest veïnat per fer-se de la Blanca Subur són  de sentit comú: ho tenen a tocar (hi ha quasi continuïtat urbana); utilitzen els seus serveis, especialment les escoles, i se senten desamparats per un Ajuntament que, a banda de cobrar-los els tributs, no dóna solució a les seves demandes. El que no està clar és que l’Ajuntament de Sitges sigui, en aquest moment, una bona alternativa.
Amb aquesta petició, la gent de Rocamar refrega a la cara de la classe política ribetana la seva incapacitat de vertebrar un municipi en què els diversos nuclis urbans que el componen se sentin integrats. Potser la petició d’aquests ciutadans servirà perquè els partits explicitin netament quin model de municipi tenen al cap i com s’han d’atendre les necessitats dels diversos poblaments. A totes llums, després de la demanda de divorci de Rocamar, vindrà la de Vallpineda (alguns ja ho han demanat) i no es pot obviar que les Roquetes té continuïtat urbana amb Vilanova. És el que té la poligàmia.
Ens hem adreçat a les principals formacions polítiques locals amb aquest tuit. Esperem les seves respostes per compartir-les amb tots vosaltres.

Vidal Quadras exigeix a Rajoy l'ús de la coacció contra Catalunya


Demana que un general de brigada prengui el control dels mossos d'esquadra


El vice-president del Parlament Europeu, el popular Alejo Vidal Quadras, ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que prepari un general de brigada (minut 2:34 del vídeo), 'de la guàrdia civil preferentment', per aturar el procés cap a la independència de Catalunya. 'A part de recórrer la decisió als tribunals, s'ha d'intervenir l'autonomia. El govern [espanyol] s'ha de posar en contacte amb Mas i dir-li que això que ha fet fora de la llei ho ha de rectificar perquè si no l'haurem d'intervenir', va dir anit a Intereconomía.
I va afegir: 'El senat es reuneix, vota i la comunitat queda intervinguda, el parlament es dissol, el govern de la Generalitat va a casa seva i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada que deia pren el control dels mossos d'esquadra'.

I ho va argumentar així: 'Saben que ho fan contra la constitució. Una sentència del TC no servirà per a res. El govern d'Espanya , tal com es va plantejar al govern de la República el 1934, ha de saber si té la determinació de fer complir les lleis. Perquè arriba un moment que l'estat ha de fer servir una de les seves atribucions, que és l'ús proporcional i legítim de la coacció.' (28:57 del vídeo)
Arran d'aquestes declaracions, els eurodiputats Raül Romeva i Ramon Tremosa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han dit que presentaran una pregunta a la Comissió Europea i enviaran una carta al president de l'eurocambra, Martin Schulz, sobre les amenaces de Vidal Quadras, que és vice-president de l'eurocambra.
Vegeu-ne el VÍDEO: http://ves.cat/bmK7

sábado, 1 de septiembre de 2012

Sant Pere de Ribes - Rocamar estudia denunciar l'Ajuntament per la factura de la recepció


RIBES - LES ROQUETES - 2012-08-30


Els representants de l'Entitat Urbanística Rocamar consideren innecessària la construcció del mur, basada en uns estudis que al seu entendre no s'ajusten a la realitat, la qual cosa els porta a parlar de “falsedat documental”. Per la seva banda, l'alcalde, Josep Antoni Blanco, ha evitat posicionar-se sobre la possible presentació d'una denúncia, però ha posat en dubte “que sigui la millor manera de arreglar les coses”. A més, ha demanat que s'eviti parlar de preus, quan encara s'han de licitar les obres i s'ha de determinar “si es paga d'un sol cop o per fraccions”.




http://www.diaridevilanova.cat/index.php?menu=fitxa&noticia=983

martes, 12 de junio de 2012

Trobada amb la poesia-“QUEDEM DIMECRES, AL RETIRO”

“QUEDEM DIMECRES, AL RETIRO”

13 de juny, a les de la tarda


Trobada amb la poesia
“Antes de que amanezca”
en la veu de l’autora
Bàrbara Scuderi

Coordina: Magda Altabella


EL RETIRO
C. Àngel Vidal, 17 -SITGES

Un incendi crema part important del Parc natural del Foix i avança sense control cap a Canyelles i Vilanova


El primer foc s'ha iniciat a dos quarts de cinc de la tarda i ha anat seguit de nous focus




COMARQUES | VD | 12/06/2012 19:53:19
Un incendi, iniciat des de diferents fronts, crema des de dos quarts de cinc de la tarda al Parc Natural del Foix. El foc, iniciat al terme de Castellet i la Gornal, ja ha cremat la Talaia i ha anat avançant progressivament cap a l'est, empès pel vent de Ponent. De moment no s'han fet públiques les causes del foc, tot i que l'existència de diferents focus fa pensar en la possibilitat que hagi estat provocat. Al focus inicial de la Talaia se li ha sumat un altre focus al terme de Castellet i la Gornal, a banda d'un altre a la urbanització de mas Mestre (Olivella). Diverses fonts apunten que s'han anat generant nous focus de foc al llarg de la tarda. 

A banda de les greus conseqüències ecològiques de l'incendi, els bombers estan donant prioritat a reforçar el treball a les zones més properes a les urbanitzacions. De moment les flames han fet desallotjar les urbanitzacions de la Muntanya del Mar i les Palmeres (Canyelles), així com també el Pas del Bou (Vilanova), fet que confirma que el foc ha arrasat bona part de l'espai natural existent entre la Talaia, la presa del Foix i el Mas de l'Artís. Les flames també han arribat al terme de Vilanova i la Geltrú. A dos quarts de vuit de la tarda també s'ha confirmat que l'Autopista C-32 està tallada en el seu pas per Vilanova. L'únic front que a hores d'ara s'ha declarat controlat és el del terme d'Olivella. La resta segueix cremant sense control. 

La columna de fum és visible des de quarts de cinc de la tarda des de tota la comarca del Garraf, el Baix Penedès i l'Alt Penedès. A quarts de vuit del vespre s'ha fet públic que l'incendi procedent de la zona del pantà ja havia  cremat 250 hectàrees. El d'Olivella, que ja ha estat controlat, n'ha cremat 7.

Les autoritats han demanat a la població que eviti tant com sigui possible l'ús del cotxe per les carreteres properes a l'incendi i que eviti acostar-se a la zona on es desenvolupen les tasques d'extinció.

http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?idarticulo=36239




Foto des-de casa meva.

domingo, 20 de mayo de 2012

Las algas más importantes del Mediterráneo no aguantan la contaminación

17/5/2012
Islas Baleares    


Los científicos han evidencido los efectos 
negativos de la contaminación./@IEO


REDACCIÓN
Los resultados de un estudio realizado en España evidencian los efectos negativos de la contaminación, en especial por metales pesados, sobre las algas pardas del género Cystoseira. Estos han sido publicado recientemente en forma de tres artículos científicos en diferentes revistas.
Miembros de la Estación de Investigación Jaume Ferrer, que gestionan el Instituto Español de Oceanografía (IEO) y el Gobierno de Islas Baleares, junto con investigadores del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CSIC), han estudiado aspectos de la ecología, la biogeografía y los efectos de la contaminación sobre las algas pardas del género Cystoseira. Los resultados de estos estudios se han publicado mediante artículos en diferentes revistas científicas internacionales. Los tres trabajos se han centrado en otras tantas especies del género Cystoseira, endémicas del Mediterráneo: C. crinitaC. barbata y C. spinosa v. tenuior.
Los científicos evidencian por primera vez, mediante un experimento de campo, los efectos negativos de la contaminación, especialmente por metales pesados, sobre la supervivencia y el crecimiento de diversas especies de Cystoseira. Además, se ha observado que la capacidad de recuperación de estas especies es muy lenta en zonas donde la calidad del agua haya mejorado y requiere de la aplicación de medidas de gestión, como el transplante de adultos o la dispersión de propágulos fértiles.
Otro de los estudios se centró en estimar la producción de las comunidades dominadas por Cystoseira crinita, que resultaron ser comparables con los sistemas marinos más productivos, como las praderas de Posidonia oceanica. Con estos resultados, obtenidos tras monitorear los cambios en la composición y estructura de las comunidades de Cystoseira en la Reserva Marina del Norte de Menorca, se ha podido confirmar el importante papel estructurador que tienen estas especies sobre el resto de organismos del ecosistema. “El buen estado ecológico de esta isla, junto con una geomorfología adecuada -sobre todo en la costa norte- favorecen la diversidad y el buen estado de estas poblaciones”, comenta Marta Sales, primera autora de estos trabajos.
El tercero de los trabajos se dedica al estudio de las variaciones biogeográficas de las comunidades de C. crinita a lo largo del Mediterráneo, desde España hasta Turquía. Los patrones biogeográficos clásicos, que describen una barrera principal en Sicilia que divide la cuenca occidental y la oriental, y un gradiente de disminución de la biodiversidad hacia el Este, se observan, aunque con excepciones, para Cystoseira. Se detectó una correlación positiva entre la riqueza de especies del ecosistema y la latitud, mientras que no se detectó ninguna correlación con la longitud, lo que podría significar que la temperatura tenga más importancia que la cercanía al Atlántico a la hora de estructurarse la riqueza de especies de estos hábitats.
La importancia de Cystoseira
El género Cystoseira se encuentra en el Mediterráneo y en el Atlántico noreste. Existen unas 50 especies, de las cuales 30 viven en el Mediterráneo y la mayor parte de ellas son endémicas de este mar. El género Cystoseira es uno de los más importantes ecológicamente en el Mar Mediterráneo, debido a su papel estructurador de hábitats y ecosistemas. Estas algas tienen un gran porte y crecimiento vertical, que conlleva una elevada compartimentación del espacio, creando nuevos microhábitats que favorecen la presencia de gran cantidad de especies de algas e invertebrados, aumentando la biodiversidad.
Además, estas especies favorecen el reciclado de nutrientes, manteniendo las aguas limpias y cristalinas, y crean uno de los hábitats preferidos como zonas de asentamiento y crecimiento por muchas especies de peces. Las algas del género Cystoseira, además, son muy sensibles a la contaminación y otros impactos humanos y actualmente están en declive en numerosos lugares del Mediterráneo. Es por ello que todas las especies de este género, salvo Cystoseira compressa v. compressa, están incluidas en el Anexo II del Convenio de Barcelona. Además, han sido recientemente incluidas en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y en el Catálogo Español de Especies Amenazadas.
Fuente: Redacción ambientum.com



martes, 20 de marzo de 2012

Ruíz, Blanco i Moral es disputen aquest cap de setmana el lideratge del PSC del Penedès


La Federació Alt Penedès Garraf del PSC escollirà el dia 17 de març la nova direcció del partit

COMARQUES | REDACCIÓ | 15/03/2012
Després de vuit any, el sitgetà Rafael Roig abandonarà aquest cap de setmana la direcció de la Federació X Alt Penedès Garraf del PSC. El relleu el prendran Juan Luís Ruíz, Josep Antoni Blanco o Sixte Moral, que són els tres candidats que es disputaran aquest cap de setmana el lideratge de la formació a nivell regional.

El vilanoví Juan Luís Ruíz va ser un dels primers a anunciar la seva candidatura, que compta amb el suport del polític vilafranquí Francisco Romero. Ruíz i Romero van arribar a un acord per integrar les seves respectives candidatures en un projecte únic que presenten com a 'renovador' que recuperi 'la proximitat perduda'. El projecte que defensarà davant dels militants Juan Luís Ruíz també ha incorporat l'exdiputada vilanovina Mila Arcarons, que havia anunciat la seva intenció de presentar una candidatura pròpia.
Precisament, el projecte de futur del PSC que començat a elaborar Arcarons el defensarà finalment Sixte Moral, exalcalde de Vilanova i la Geltrú i exdiputat al Congrès. Moral optarà a liderar la formació socialista per entendre, segons fonts del partit, que la candidatura de Ruíz no s'ajusta al projecte que havia preparat al costat d'Arcarons.
Per la seva part, l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, l'únic líder local socialista del Garraf que ha mantingut la seva alcaldia després de les darrers eleccions municipals, també lluitarà per liderar la Federació de l'Alt Penedès i Garraf. Ho farà amb el suport de Lluís Valls, alcalde de Gelida, i junts volen defensar la força dels municipis petits i mitjans, que és on precisament millor han aguantat la pèrdua de vots socialistes en les darreres eleccions.


http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?IdArticulo=35095

Impuls del Parlament al parc esportiu de Decathlon


El Parlament ha aprovat per unanimitat una esmena que fa possible que el Parc Esportiu Decathlon es faci a Sant Pere de Ribes




El Parlament ha aprovat per unanimitat una esmena que fa possible que el Parc Esportiu Decathlon es faci a Sant Pere de Ribes. El suport institucional al projecte representa un impuls definitiu per convertir el municipi en el destinatari d'una inversió de 12 milions d'euros de la botiga esportiva.
L'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, es mostra satisfet pel suport i la unanimitat de tots els partits i valora positivament el treball conjunt de polítics i societat civil per aconseguir noves inversions a la comarca.
Per Blanco, el projecte estarà definit i posat en marxa a finals d'aquest mateix any.



VD | Decathlon

http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?IdArticulo=35107

Òmnium es manté alerta a la sentència del TSJC per garantir la immersió

Òmnium Cultural Garraf demanem al Govern de la Generalitat que no faci cap pas enrera després de la sentència del TSJC. 

ÒMNIUM CULTURAL GARRAF | 18/03/2012 
A més, fem una crida a la comunitat educativa, i a tota la societat que està al seu voltant, a mantenir en allò que calgui el llegat pedagògic de qualitat, d’identificació amb el país i de convivència que hem construït al voltant de cada un dels nostres centres educatius 


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atorgant-se unes funcions que no té, ha deliberat sobre la legalitat del model lingüístic de l’escola catalana i ha emès una sentència que dóna la raó als demandants però valida el caràcter general del català com a llengua d’aprenentatge a l’escola catalana.

Des d’Òmnium Garraf afirmem solemnement que és irrenunciable el fet d’una escola no segregadora per motius de llengua i que com diuen tantes pancartes penjades a les escoles: Per un país de tots, l’escola en català. La comarca del Garraf té una realitat sociològica diversa que evidencia el perfecte funcionament de l’actual sistema d’immersió lingüística. El funcionament actual del sistema, ens dóna arguments més que suficients per afirmar que aquest és el sistema educatiu que volem per la nostra societat i pels nostres fills.
Per aquest motiu, reclamem responsabilitat i intel·ligència a les autoritats educatives de Catalunya, a la consellera Rigau, i al Govern de la Generalitat que no faci cap pas enrere en aquest terreny. A més, cridem la comunitat educativa, i tota la societat que està al seu voltant, a mantenir i a millorar en allò que calgui el llegat pedagògic de qualitat, d’identificació amb el país i de convivència que hem construït al voltant de cada un dels nostres centres educatius.
La sentència no és tranquil·litzadora, ja que obre un camí senyalitzat a noves demandes d’excepció i a la desestabilització, dificulta el treball dels docents i l’organització dels centres afectats. És paradoxal la influència de tres famílies a posar en escac la nostra escola, quan al País Valencià desenes de milers de demandes d’escolarització en català no són ateses i derivades per força a l’escolarització en castellà. Darrere de tot aquest atac, via judicial, contra la nostra llengua, no hi ha una preocupació per l’educació dels fills senzillament hi ha una posició ideològica i unes forces adverses a la normalització lingüística disposades a trencar la convivència i la cohesió social per tal de fer descavalcar el català d’un dels pocs àmbits on compta amb un espai favorable.
L’escola catalana i el seu model lingüístic, sovint amb alumnat de procedència multilingüe, és un model d’èxit que té com a objectiu l’adquisició de les màximes capacitats lingüístiques en les dues llengües oficials (tres, comptant l’aranès en el seu domini propi).
És un instrument que treballa per la igualtat d’oportunitats i per facilitar l’accés universal al món simbòlic i cultural català que, d’altra manera, només seria patrimoni d’una part de la població. Els programes d’immersió i l’ús vehicular del català com a llengua pròpia de l’ensenyament s’han demostrat, amb l’experiència de trenta anys d’escola catalana democràtica, com la millor garantia d’èxit en aquests objectius, marcats per un consens social que es manté sòlid. I això és irrenunciable com a societat.
Junta Gestora Òmnium Garraf
 http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?iddoc=35130


SILECOM Garraf, 9 anys treballant per la integració laboral dels discapacitats


Durant l’any 2011, el SILECOM Garraf va aconseguir un total 38 contractes nous a persones amb discapacitat i es van realitzar un total de 117 entrevistes d’orientació 

COMARQUES | REDACCIÓ | 19/03/2012 
El SILECOM Garraf és un dels 11 Serveis d’Integració Laboral que la Fundació ECOM té repartits pel territori català i que treballen per afavorir la incorporació al mercat ordinari de treball de les persones amb discapacitat. L’activitat d’ECOM en l’àmbit de la inserció laboral va començar el 1992, i concretament a la comarca del Garraf l’any 2002. 

Els SILECOM actuen, d’una banda, amb la persona amb discapacitat, donant-li suport i acompanyant-la en el procés de cerca de feina; i, de l’altra, amb l’empresariat, per sensibilitzar-lo sobre la importància d’inserir laboralment les persones amb discapacitat i informar-lo sobre els tipus de contractes i possibles adaptacions al lloc de treball.

Els Serveis d’Integració Laboral d’ECOM (SILECOM) són un servei gratuït tant per a les persones amb discapacitat com per a les empreses. Estan finançats pels Departament d’Empresa i Ocupació, per la Fundació ONCE i pels Ajuntaments i/o Consells Comarcals on estan situats.
Durant el 2011, els SILECOM van formalitzar 506 contractes nous a persones amb discapacitat en empreses ordinàries i 335 en empreses protegides. Els equips dels SIL van entrevistar i valorar un total de 1.722 persones amb discapacitat i van visitar 423 empreses per informar-les sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat.
La Fundació ECOM, constituïda el 2007, forma part del moviment associatiu ECOM, nascut fa 41 anys amb l’objectiu d’aglutinar els esforços de les entitats de persones amb discapacitat física. Actualment ECOM aplega més de 180 associacions de discapacitat física a tot l’Estat, 140 de les quals són de Catalunya. La seva raó de ser és la defensa de l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física i la millora de la seva qualitat de vida així com el foment de la seva autonomia personal i la seva plena participació a la societat.

Dades d’inserció del SILECOM Garraf el 2011
A la comarca del Garraf hi ha actualment un total de 6.395 persones reconegudes legalment com a persones amb discapacitat (font: IDESCAT 2010), de les quals un 48% són homes i un 52 % són dones. Des de 1998, aquesta xifra ha augmentat en 3.825 persones.
El SILECOM Garraf, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Garraf, actua des de fa pràcticament deu anys per oferir suport i recursos a les persones amb discapacitat de la comarca, bàsicament perquè aquelles persones que ho volen puguin incorporar-se al món del treball, en funció del seu perfil professional i les seves competències i preferències. Així mateix, duen a terme un tasca de prospecció de l’empresariat en el territori per tal de sensibilitzar-lo sobre la importància d’incorporar a les seves plantilles persones amb discapacitat, i sobre les capacitats d’aquest col·lectiu.
Durant l’any 2011, el SILECOM Garraf va aconseguir un total 38 contractes nous a persones amb discapacitat i es van realitzar un total de 117 entrevistes d’orientació i valoració a persones amb discapacitat interessades en aconseguir una feina o millorar la seva ocupació.
http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?IdArticulo=35139


martes, 6 de marzo de 2012

ESPAI LITERARI - “Quedem dimecres, al Retiro” (Sitges)


“QUEDEM DIMECRES, AL RETIRO”
de març, a les 6 de la tarda


JORGE AGUILAR INCERA 
Lectura de poemes

Presentació: Magda Altabella

Sala Cafè de l’Art- EL RETIRO
C. Àngel Vidal- SITGES


domingo, 4 de marzo de 2012

Como desechar Aceite de Cocina


Una de las temáticas que siempre está en vigencia está en la separación de los residuos, tomando distintas medidas que nos llevan a un mayor cuidado del medio ambiente y un mejor acondicionamiento de los vertederos e inclusive las Aguas Residuales, y en esta ocasión traemos a análisis una temática que no es muy tenida en cuenta y que pocos sabemos qué hacer exactamente, pero lo cierto es que un litro de aceitees muy perjudicial, y sin embargo lo desechamos como si nada.




Es por ello que a continuación haremos una breve reseña que os indicará como desechar correctamente este material, sobre todo para quienes gustan de cocinar alimentos fritos en aceite, para poder evitar esa costumbre de desechar el aceite utilizado en una pileta de la cocina o en cualquier sumidero, lo cual debe ser evitado a futuro.

Cómo desecharlo correctamente

Existen distintas formas de poder desecharlo, teniendo en cuenta que algunas compañías se encargan de recolectarlo para poder utilizarlo a futuro (mediante un proceso de reciclaje) aunque si vivimos en una zona donde no podemos contactarnos con ello, los pasos son los siguientes:
  • Enfriar el Aceite: Sin utilizar agua o refrigerantes, simplemente dejarlo estacionar en la olla, sartén o donde se ha utilizado, hasta que esté lo suficientemente frío
  • Colocar en un Recipiente: Lo recomendable es utilizar recipientes de plástico con una tapa, siendo lo más utilizado las botellas plásticas.
  • Cerrar y Desechar: Asegurarse que el contenedor elegido no tenga pérdidas y que su tapa no pueda ser fácilmente abierta. Posteriormente se desecha junto al resto de los residuos, solo que este recipiente irá por separado.

Reciclaje del Aceite

Una de las utilidades que se le da al aceite de cocina, junto a otros materiales grasos, es la fabricación de jabón, sin importar el origen vegetal con el que haya sido realizado, con un posterior filtrado y un tratamiento que puede inclusive ser realizado en casa:
  • Preparación de la Lejía: Se debe realizar en un ambiente ventilado, con protección para manos y ojos (se recomienda el uso de guantes y gafas protectoras) aplicando medio kilo de sosa caustica a una cantidad de 2 litros y medio de agua.
  • Filtrado de Aceite: Lo recomendable es utilizar algún colador de cocina, haciendo simplemente pasar el aceite sobre él y luego recolectarlo en otro recipiente, ayudando a eliminar las impurezas provenientes de su uso
  • Vertido y Mezclado: Obtenidas las dos partes de la mezcla, se vierte la Lejía Cáustica sobre el Aceite Usado, revolviendo con una varilla de madera lentamente y en un solo sentido, hasta que tenga una consistencia homogénea.
  • Calentado: En esta etapa se formará propiamente el jabón, mediante la saponificación de grasas de la mezcla causada por el calentado de la mezcla hasta ebullición, manteniéndose por dos horas a alta temperatura, y añadiendo hierbas aromáticas o cualquier otro tipo de esencias para lograr un jabón perfumado.
  • Espesado: Cuando la mezcla finalmente logra una mayor consistencia y comienza a espesar, se vierte cuidadosamente lo obtenido en moldes, y se deja reposar hasta su endurecimiento durante varios días.






http://elblogverde.com/como-desechar-aceite-de-cocina/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+elblogverde+%28El+blog+verde%29

sábado, 3 de marzo de 2012

Viviendas ecológicas del futuro


Al pensar en una vivienda ecológica quizás nos imaginamos un hogar enclavado en medio de un bosque sin excesivas comodidades, pero la realidad es bien distinta. Las nuevos avances tecnológicos pueden crear unas casas de verdadero lujo y un consumo mínimo de recursos. EL arquitecto Luis de Garrido nos da una imagen muy diferente a lo que la mayoría tendríamos en mente al pensar en una casa ecológica. Al diseñar construcciones como el Ojo de Horus para Naomi Campbell, da un paso más allá en este tipo de viviendas.



Aunque la modelo internacional Naomi Campbell no ha sido la única en tener una vivienda ecológica diseñada inspirándose en ella, El Ojo de Horus es una de las más llamativas de este tipo. Auténtico lujo y autoabastecimiento son las principales características de esta vivienda, en la cual encontramos 25 habitaciones para uso personal, invernaderos, (que no sólo suministrarían alimentos, también regularían la temperatura interior) paneles fotovoltaicos (para abastecer la vivienda de electricidad), recipientes para el agua de lluvia que asegura el suministro de agua, con un sistema biológico que se encarga del tratamiento de la misma para que sea totalmente potable.

El enclave tampoco podía resultar más idílico, en la Isla de Sedir, Turquía, donde se encuentra la Playa de Cleopatra, una de las playas más hermosas del mundo.
Pero además de este tipo de viviendas diseñadas para famosos – imagino que con el propósito de llamar la atención sobre este tipo de construcción – mi pregunta es ¿Podremos el resto de los mortales disfrutar también de este tipo de casas ecológicas aunque, por supuesto, a un nivel mucho menos lujoso?
Parece ser que sí sería posible encontrar una variante mucho más económica. El enclave no sería el mismo, obviamente, pero el arquitecto nos habla de casas desde el módico precio de 15.000 euros, eso sí, con a penas 15 metros cuadrados para su disfrute. Según Luis de Garrido el objetivo es centrar la atención en este tipo de arquitectura sostenible para que los futuros arquitectos encuentren información y modelos a seguir de lo que es la arquitectura ecológica verdadera. Lo cual, sin el morbo de adjudicar estas casas a ciertos personajes famosos, no sería posible.
De hecho, el arquitecto está ideando en la actualidad, una ciudad ecológica enColombia para gente con pocos recursos, país en el que ya construyó un edificio de vivienda social, el proyecto Sayab, el cual fue premiado como el mejor de su categoría y que tiene viviendas totalmente ecológicas con precios tan asequibles como puede ser 20.000 euros.
De momento, los ciudadanos de a pie, nos quedamos maravillados con este tipo de construcciones en las que no sólo cuenta el ahorro energético, sino el maravillosodiseño que nos deja con la boca abierta a más de uno. Si este tipo de viviendas son asequibles y comunes en nuestro futuro, sin duda habremos dado un gran paso en la lucha por no agotar nuestros recursos naturales, eso sí, amparados además por un diseño practico, cómodo, inteligente y no carente de belleza, lo cual sin duda es todo un logro.