jueves, 31 de diciembre de 2009

martes, 15 de diciembre de 2009

BON NADAL 2009

viernes, 11 de diciembre de 2009

Firma para que Aminatu Haidar vuelva a casa

Amnistía Internacional - Logo




Aminetou Haidar, activista saharaui pro derechos humanos, durante una conferencia en Menorca en julio de 2009 organizada por Amnistía Internacional. © AI Menorca

Amnistía Internacional ha enviado ya más de 53.000 firmas solicitando al gobierno de Marruecos para que autorice urgentemente la vuelta inmediata y sin condiciones de Aminatu a su casa.

Aminatou Haidar es una defensora de los derechos humanos del pueblo saharaui que reclama su derecho a volver a El Aauín, en el Sáhara Occidental,
ciudad en la que siempre ha vivido y en la que residen sus hijos. Además, otros siete activistas de derechos humanos y un periodista llevan varios meses detenidos en Marruecos sólo por ejercer pacíficamente su derecho a la libertad de expresión.

Si todavía no has firmado, por favor
hazlo ahora. El gobierno de Marruecos está demostrando un claro desprecio a los derechos humanos. Firma ahora para que Aminatu regrese a casa y para conseguir la liberación inmediata de los ocho activistas.

Si quieres implicarte más para que todas las personas en el mundo puedan expresarse libremente,
asóciate ahora a Amnistía Internacional.

Por favor, no esperes más.
¡Actúa ahora! Aminatu te necesita.

Muchas gracias por ponerte del lado de las personas que más lo necesitan.

Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional Sección Española

PD. Por favor, reenvía este mensaje a todos tus conocidos – por e-mail, en Facebook, en Twitter. Gracias.




MARRUECOS Y SÁHARA OCCIDENTAL: SOLICITA LA LIBERACIÓN INMEDIATA DE 8 PRESOS DE CONCIENCIA Y LA ENTRADA EN EL SÁHARA OCCIDENTAL DE AMINATOU HAIDAR, DEFENSORA DE LOS DERECHOS HUMANOS



Actualizada el 9 de diciembre.
En un claro desprecio a los derechos humanos, las autoridades marroquíes han detenido a ocho personas exclusivamente por ejercer su derecho a expresarse pacíficamente. También, después de confiscarle el pasaporte, han expulsado a la defensora de derechos humanos Aminatou Haidar, la cual lleva en huelga de hambre desde el 15 de noviembre en el aeropuerto de Lanzarote. Su cuenta bancaria ha sido bloqueada en Marruecos y las autoridades impiden a sus hijos desplazarse al aeropuerto de El Aaiún (Sáhara Occidental) para poder reunirse con ella.

A los ocho detenidos,
Amnistía Internacionallos considera presos de conciencia, detenidos exclusivamente por ejercer su derecho a expresarse pacíficamente, y pide su libertad inmediata e incondicional. Para Amnistía Internacional, la expulsion y la confiscación del pasaporte de Aminatou responden exclusivamente a motivaciones políticas y a su postura sobre la libre determinación delSáhara Occidental y se le debe permitir su regreso de forma inmediata e incondicional.

La organización considera preocupante que las autoridades marroquíes estén tratando como asunto de seguridad nacional las actividades políticas pacíficas que cuestionan la “integridad territorial” de Marruecos.
Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir y Ali Salem Tamek fueron detenidos el 8 de octubre a su regreso de Argelia, donde habían visitado los campamentos de Tinduf, dirigidos por el Frente Polisario. Son todos miembros de reconocidas organizaciones de derechos humanos y otros grupos de la sociedad civil. Los siete se enfrentan en un tribunal militar a varios cargos relacionados con el menoscabo de la seguridad interior y exterior del Estado, incluidos los ataques contra su “integridad territorial”. Podrían ser condenados a muerte si se les declarara culpables.
Idriss Chahtane, director de la publicación semanal Almichaal, fue detenido el 15 de octubre tras publicar un artículo sobre la salud del rey Mohamed VI. Declarado culpable de difundir información falsa con “intención maliciosa” en relación a este artículo, el tribunal ordenó su prisión inmediata, a pesar de que la defensa había recurrido contra el fallo. Idriss Chahtane está recibiendo además un trato punitivo en la cárcel: lo mantienen en régimen de aislamiento, lo obligan a dormir en el suelo con unas mantas como único colchón y, en varias ocasiones, no le han permitido pasar tanto tiempo al aire libre como otros reclusos.
Exige al gobierno marroquí la libertad de estos ocho presos de conciencia así como la entrada inmediata e incondicional de Aminatou Haidar en el Sáhara Occidental.
¡Actúa!

domingo, 6 de diciembre de 2009

Jordi, hasta siempre

TRIBUNA: En la muerte de Jordi Solé Tura (Miquel Roca)



MIQUEL ROCA 05/12/2009
Jordi Solé Tura nos ha dejado. Pero nos queda su recuerdo que llena nuestra memoria de tantas cosas positivas que resultará difícil olvidarlo. Es más, sería muy grave que esto ocurriera por cuanto su figura es de aquellas que dan sentido a una política de defensa de la memoria histórica. En su persona, en la de Jordi, y en su trayectoria personal, política y académica encontramos un fiel reflejo de todas las contradicciones de la historia traumática de España.

Militante de la resistencia antifranquista conoció el exilio, la cárcel, la expulsión de la Universidad y toda una larga serie de incidentes en su camino vital que le hubieran permitido instalarse en el más agrio y justificado de los resentimientos. Por el contrario, tenaz y coherente, no se refugió nunca en la nostalgia sino que miró siempre hacia delante, empujado por la pasión de su causa en defensa de la libertad, del progreso y de la democracia. Su trayectoria y su coherencia ideológica le permitieron servir desacomplejadamente y con orgullo la difícil y exitosa tarea de conducir al consenso constitucional y democrático a fuerzas políticas y personalidades que podían haberse instalado en actitudes de ruptura, que hubieran representado un importante trauma social.

Si se tiene que hablar de consenso no hay nada que lo ejemplarice tanto como la actitud de Jordi Solé Tura. La Constitución del 78 debe mucho a sus constantes aportaciones y a su voluntad de encontrar escenarios de coincidencia entre fuerzas políticas dispares. Pero, todo ello, con estricta fidelidad a su ideología, a la que sirvió adaptándola a la evolución del cambio social en beneficio de una estabilidad institucional de la que él era un gran defensor. Y también desde una profunda catalanidad; seguramente distante de los que, desde posiciones nacionalistas, otros defendíamos, pero teniendo claro las bases de coincidencia que encontraban su origen en la propia historia del PSUC.

Profesor de singular capacidad pedagógica, supo trasladar a sus alumnos la experiencia viva de su propia vida como reflejo de lo que la política podía representar en la historia de los pueblos. Racional y sereno, en muchas ocasiones convirtió a los diputados del Congreso en atentos alumnos de su exposición que, aún no compartiéndola, merecía el respeto de sus oyentes que veían en él un político ejemplar por su coherencia, por su fortaleza ideológica y por su sensibilidad hacia el pacto y el acuerdo.

Y siempre con aquella fina sonrisa y aquel punto de ironía que le permitía relativizar lo más dogmático para acercarse, relajadamente, al debate amable entre contendientes muy opuestos. Es hoy, este ejemplo, algo insólito en nuestro panorama político pero seguramente porque pocos podrían aportar a este tipo de debates el contenido, la fundamentación y el valor del alto ejemplo personal de Jordi Solé Tura. Que su recuerdo cuando conmemoramos el 31 aniversario de la Constitución a la que él contribuyó tan decididamente, estimule los comportamientos más democráticos que él practicó, los compromisos más solventes en beneficio del progreso que él perseguía, de la libertad que él ayudó a conquistar y de la catalanidad que arraigaba en su ser más profundo.

Fins sempre, amic.

Miquel Roca fue ponente de la Constitución por CiU.





Fragmento de la película documental "Bucarest, la memoria perdida", dirigida por Albert Solé sobre la figura de su padre, Jordi Solé Tura, enfermo de alzhéimer. Solé Tura fue uno de los creadores de la Constitución Española.

martes, 1 de diciembre de 2009

Teresa Forcades A Venezuela: "Feminismo Y Liberación"


Jo he conegut a Teresa Forcades a conseqüència del vídeo de la grip A, (Campanas Contra La Gripe A).

Aquest vídeo va aixecar molta polseguera. Ja faré un post amb una recopilació dels vídeos i noticies de Teresa Forcades.

Ara podeu escoltar-la parlant de feminisme i alliberació.

Crec que val la pena.


domingo, 29 de noviembre de 2009

INTERECONOMIA - Campaña contra el preservativo

Realmente no salgo de mi asombro, y no se si tomarmelo con filosofía o ponerme de "mala leche"; pero cada vez que veo y escucho este video lo tengo más claro, me pongo de "mala leche".

Claro que, viniendo de Intereconomía te puedes esperar cualquier cosa.

¿Como se puede ser tan demagogo?

Estoy segura que si Jesucristo levantara la cabeza y escuchara semejante barbaridad, y viera como actúan las "fuerzas vivas de la iglesia", se volvia a morir de golpe.

Dicen que donde se difunde la fe católica el sida se expande menos; pero no dicen que allí el sida se expande menos porque las ONG, incluyendo muchas católicas reparten y enseñan el uso de los preservativos.


Carme



Intereconomía: "África no destaca por su manicura"

El clima, las manos y los analfabetos, motivos para defender el no al condón de África


PUBLICO.ES - Madrid - 27/11/2009

La cadena de televisión Intereconomía ha contrarrestado las informaciones publicadas por "los medios de información de izquierdas" que han "atizado" al Papa por sus críticas al uso del preservativo en África, donde la enfermedad roza los niveles de plaga al matar diariamente a 6.000 personas.

Según la cadena de derechas, Benedicto XVI se limitó a "denunciar una realidad". Esa que, a su juicio, dice que "en aquellos países en los que se difunde la fe católica la enfermedad del Sida se extiende menos que en las que se reparte el profiláctico". Ni una palabra sobre los países en los que se difunde la fe católica y, al mismo tiempo, se distribuyen condones. España es un ejemplo.

La noticia, firmada por Rafael G. García de Cosío, ofrece los motivos por los que el uso del preservativo es pernicioso en África y por qué debe defenderse la tesis de la Iglesia: promiscuidad "y que primen los sentimientos".

En la información, Intereconomía utiliza un prospecto y lo que en él se especifica para 'demostrar' que el continente africano incumple todas las recomendaciones. Así, se señala que los condones deben mantenerse en lugares secos y frescos, algo "imposible" en el continente, aduce García de Cosío.

El segundo punto de las instrucciones menciona que no es recomendable rasgar el envoltorio con las manos y, si se hace, que sea con cuidado. Imposible en África porque, como sostiene la cadena, África "no destaca en manicura". "Muchos habitantes de zonas rurales del continente negro tienen unas manos que pueden ser no aptas para la manipulación del preservativo", prosigue.

Un tercer motivo: por mucho que se cumplieran los dos requisitos anteriores, "los ciudadanos del tercer mundo no saben leer", luego jamás podrán saber interpretar un prospecto. Palabra de Intereconomía.

viernes, 27 de noviembre de 2009

SITGES - Concurs de logotips del Carrer del Pecat

Roberto Franco guanya el concurs de logotips del Carrer del Pecat

Els carrers 1r de Maig, Plaça Indústria i Marquès de Montroig, impulsen una iniciativa per promocionar els establiments de l’eix comercial. El primer pas ha estat dotar-se d’una imatge que els identifiqui

VD - 25/11/2009 21:21:34

L'artista sitgetà Roberto Franco, conegut com "Robi", guanya el concurs de logotips convocat pels establiments del carrer 1r de Maig, Plaça Indústria i Marquès de Montroig, amb la intenció de dotar-se d'una imatge que els identifiqui per emprendre accions de promoció conjuntes.


Robi va presentar una imatge que representa una cara somrient resultat de combinar dues palmeres, una lluna i una copa de còctel. En la ressenya es llegeix el lema escollit pels promotors dels tres carrers; “Carrer del Pecat. Calle del Pecado”.

La plaça Indústria va ser l'escenari dissabte a la nit de la lectura del veredicte del jurat del concurs i d'una exposició prèvia de les més de 20 obres presentades a concurs.

Els tres carrers es van posar d'acord fa tres mesos per tirar endavant accions de promoció de l'eix comercial amb el lema "Carrer del pecat. Calle del pecado". La iniciativa ha estat recolzada pel Gremi d'Hostaleria de Sitges.


Sant Pere de Ribes - L’Hospital Residència Sant Camil, entre els 10 millors hospitals de Catalunya en l’atenció a l’ictus


A l'any es detecten 15.000 casos d'ictus a Catalunya, més conegut com embòlia cerebral


VD - 24/11/2009 19:58:35

L’Equip d’Ictus de l’Hospital Residència Sant Camil ha estat situat entre els millors hospitals de Catalunya en el Segon Audit Clínic de l’Ictus 2008
VD | Hospital Sant Camil

Dels 48 hospitals que hi han participat, i en base a tretze indicadors de procés en l’atenció de malalts ingressats per aquesta patologia, l’hospital ha obtingut uns resultats excel·lents: ha estat entre els 10 primers en 8 indicadors i en 4 d’aquests, entre els 3 primers.

En el procés d’atenció a l’ictus hi participen diversos serveis de l’hospital que actuen de manera conjunta, com ara el Servei d’Urgències, el Servei de Diagnòstic per la Imatge i l’Equip d’Ictus, format per auxiliars i diplomats en Infermeria, un equip de fisioterapeutes, l’equip de la Unitat Funcional Interdisciplinària Socio-sanitària i els metges del Servei de Neurologia.

L’ictus o malaltia vascular cerebral constitueix un dels principals problemes de salut pública al nostre país. A Espanya, l’ictus és la segona causa de mort directa i la primera en el cas de les dones. A més a més, el 44% dels afectats pateix alguna discapacitat funcional després d’haver patit un ictus. Només a Catalunya, més de 15.000 persones pateixen cada any un ictus i és causa directa o indirecta de la mort d’unes 5.000 persones en el mateix període.

Tot i que més de tres quartes parts dels casos que es produeixen afecten a pacients majors de 64 anys, els càlculs apunten a un augment considerable de pacients que presenten aquesta malaltia degut a les previsions demogràfiques al nostre país, que serà un dels més envellits del món l’any 2050.

Davant aquesta problemàtica, el Departament de Salut de la Generalitat va decidir posar en marxa l’any 2005 la Guia de Pràctica Clínica de l’Ictus (GPD) i la Guia per a Pacients i Cuidadors, i va establir la realització d’audits periòdics cada dos anys per avaluar el compliment de les recomanacions de la GPD.

Aquest segon audit analitza la situació de l’atenció hospitalària al malalt amb ictus agut des de dues vessants: la clínica, a través de l’anàlisi del compliment de diversos indicadors en prop de 1.800 històries clíniques, i l’estructural, a partir de l’enquesta de recursos humans i tècnics disponibles a cada centre hospitalari.

L’anàlisi dels resultats permet veure una millora en l’atenció a la malaltia al cap de dos anys, després de l’aplicació del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (PDMVC), la qual cosa suposa un benefici evident per a tots els pacients. De fet, gràcies a les mesures implementades progressivament com aquesta s’ha aconseguit reduir a la meitat la mortalitat per ictus en els darrers 15 anys.

L’Hospital Residència Sant Camil va elaborar el seu propi anàlisi d’assistència en malalts amb ictus, que ja posava de manifest una millora en la qualitat de l’atenció en casos d’ictus a la comarca, amb una reducció dels reingressos i una disminució de la mortalitat del 15,50% a l’11,90% en els darrers tres anys.

Comença la tretzena temporada de la Ruta del Xató


Jordi Baijet, Alcalde de Sitges, va donar el tret de sortida a la nova edició

La Ruta del Xató 2009 – 2010 ja està en funcionament. Es tracta d’una iniciativa comú entre 9 municipis de 3 comarques diferents: (Vilafranca del Penedès), Baix Penedès (El Vendrell, Calafell i Cunit) i Garraf (Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Cubelles, i Canyelles) amb l’objectiu de promocionar i difondre el plat típic comú d’aquesta àrea, el xató. La Ruta es realitza de novembre a abril, coincidint amb la temporada de l’escarola, un dels seus ingredients
principals.


L’acte inaugural d’aquesta tretzena edició aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona, va comptar amb la presència del representant de la coordinadora de gremis de la Ruta del Xató, Josep Maria Sánchez; l’ambaixador de la Ruta d’enguany, el penedesenc Oriol LLavina, reconegut com a millor cuiner de l’any 2009 pel Fòrum Gastronòmic de Girona; i l’Alcalde de Sitges, Jordi Baijet, com a representant del municipis integrants de la Ruta.

En el marc de la Ruta del Xató, Sitges proposa durant tota la temporada el Menú del Xató. 23 restaurants de Sitges ofereixen a un preu tancat de 28 € i de dilluns a divendres un menú que inclou un primer plat de xató, un segon plat a elecció de cada establiment i per a postres taronja caramel·litzada amb Malvasia de Sitges, dolços de la casa i una copa de Malvasia. Aquesta proposta estarà en funcionament fins a l’abril de 2010 i és una iniciativa del Gremi d’Hostaleria de Sitges amb la col·laboració de Turisme de Sitges.

L’aportació de la resta de municipis a la Ruta del Xató són xatonades populars. No obstant, en totes les poblacions també hi ha activitats paral·leles com concursos de Mestres Xatonaires i mercats de productes autòctons del territori. Una de les novetats de la Ruta del Xató 2009-2010 són les escapades temàtiques que combinen el llistat dels restaurants dels 9 municipis que tenen xató a la seva carta, amb les diferents possibilitats turístiques de cada municipi. D’aquesta manera, el visitant es pot organitzar una escapada que contempli un bon àpat més una activitat complementària. La Ruta del Xató conté més de 180 propostes disponibles al web www.rutadelxato.com i agrupades com: enoturisme i xató, xató vora el mar, xató i patrimoni artístic i arquitectònic, xató als espais naturals, i música i xató.

jueves, 26 de noviembre de 2009

La dignitat de Catalunya

Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu


Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra,confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). 

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

TERESA FORCADES


Campanas por la gripe A - Teresa Forcades 4 - Pandemia de Negocios Turbios

10 min - 6 Oct 2009


martes, 24 de noviembre de 2009

RIBES - TALLER CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE



En el marc del Dia Internacional contra la violència de gènere, que se celebra el 25 de novembre, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes organitza un taller amb el nom 'La violència en les relacions de parella'.

En aquesta activitat es combinarà una part informativa amb algunes exercicis participatius on es tractarà de visualitzar les diferències entre dones i homes en les relacions de parella, tot ajudant a descobrir determinades estratègies per aconseguir la resolució no violenta dels conflictes.

El taller es farà el dia 25 de novembre, de sis a vuit de la tarda, a la sala polivalent de la Masia Can Puig de Ribes i està adreçat a tota la població.

També el mateix dia 25, a les sis de la tarda, les biblioteques del municipi portaran a terme una nova edició dels Contes per a la Igualtat, amb representacions teatrals per a nens i nenes de 3 a 10 anys.

Per a inscripcions podeu trucar al 938109268 o per correu electrònic
herenamm@santperederibes.cat.
origen Font: Ajuntament de Sant Pere de Ribes

SITGES - Dia Internacional contra la Violència de Gènere



Celebració a Sitges del Dia Internacional contra la Violència de Gènere amb estand informatiu, lectura de manifest, actuació musical i encesa d'espelmes.
Programa:

11.00 a 20.00 hores: Estand informatiu del Centre Sitges Dona.

19.30 hores: Lectura del manifest del “Col·lectiu Dones d’Esglèsia” i lectura del manifest institucional, a càrrec del Dr. Jesús M. Cruzán i la sitgetana Loli Suárez.

L'acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Jordi Baijet, i la regidora d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Diversitat, Mercè Espada.

L'acte comptarà amb l'actuació de la cantautora Montserrat Pratdesaba

“Big Mama”, i l'acte d'encesa d’espelmes en homenatge a les víctimes.

Dates i lloc

Proper acte: 25/11/2009
Plaça del Cap de la Vila

Aquest acte es realitza a la via pública

Horari

Consulteu el programa d'actes a la Descripció

Observacions

Amb la col·laboració de l’Associació de Dones de Sitges, el Col·lectiu Dones d’Església de Sitges i la Comissió de Participació, Estudi i Reflexió per a la Igualtat d’Oportunitats Dona-Home.

Torna el Beers&Blogs per a Noies


Si ets bloguera i t’agrada mantenir-te informada sobre el que fan les altres blogueres... o vols conèixer altres dones com tu... o simplement, encara no t’has obert una bitàcola, i t’agradaria però necessites una empenta... el Beers&Blogs per a Noies està fet per a tu!

Des de fa gairebé un any, Dones en Xarxa organitza cada dos mesos aquesta trobada informal de dones i noies a qui els apassiona el món dels blogs. A alguna cerveseria cèntrica de Barcelona ens hi reunim, i prenem algua beguda i un pica-pica per fer la trobada més amena i casual.

Hem aconseguit crear una sòlida xarxa de blogueres de totes les edats i és molt enriquidor trobar-nos totes un cop cada dos mesos, per donar la benvinguda a les que s’hi uneixen per primer cop. Hi ha de tot: des de les més actives a la xarxa, les més expertes en Tic’s, les que tot just s’acaben d’obrir la bitàcola, fins les que encara no s’han decidit a obrir-se el blog. El que és segur és que després de la trobada, les que encara no tin guin blog tindran moltes ganes de tenir-ne un!

Et vé de gust apuntar-te al proper?? Segur que sí! Pren nota: tindrà lloc el proper divendres 27 de novembre, de les 19:30 a les 21:00 hores, aproximadament. Ens trobarem a la Cerveseria TapaTapa, al passeig de Gràcia, 44, de Barcelona. Es prega puntualitat!

Pots venir acompanyada, però et preguem que confirmis assistència, bé a través del mail csereno@donesenxarxa.cat, bé a través del grup de Facebook.


Anima’t! Dona, la xarx@ ets tu!

Francia se rinde al arte y la voz de Luz Casal

RECIBE LA MEDALLA DE LA ORDEN DE LAS ARTES, EL MAYOR GALARDÓN CULTURAL DEL PAÍS GALO

14.11.09 -

Francia se rinde ante el arte de Luz Casal y le concede el máximo galardón cultural. La cantante española Luz Casal recibió ayer la Medalla de la Orden de las Artes y las Letras de Francia de manos del ministro galo de Cultura, Frédéric Mitterrand, quien la definió como «embajadora excepcional de la cultura española en el mundo entero».