sábado, 9 de diciembre de 2017

Els lactis, a estudi

Resultado de imagen de ets el que menges


  6 de març 2014 | Actualitzat el 21 de juliol 2016


Són imprescindibles els lactis per a la salut? Ho són per aconseguir el calci que necessitem diàriament? I quant en necessitem exactament?  Té la llet substàncies nocives per a la salut? Ens ho explica i il·lustra amb diversos estudis científics.

mujer_bebe_lecheEl calci 

A vegades es recomana consumir lactis per l’aportació de calci, amb l’argument que és l’únic que s’absorbeix bé. El calci dels lactis s’absorbeix en un 32,1%; en canvi, el calci del bròcoli s’absorbeix en un 61,3%; el de la coliflor, en un 68,6%; el de la col arrissada, en un 49,3%, i el del sèsam, en un 20,8%. Aquests són les dades publicades per l’Associació Americana de Dietètica (American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: Vegetarian Diets. J Am Diet Assoc. 2009; 109:1266-1282) en estudis fets en humans.
A més a més, segons una publicació de l’EFSA l’any 2011, no es pot afirmar que la lactosa augmenti l’absorció de calci. (Scientific Opinion on the substantiation of health claims related to lactose and increase in calcium absorption leading to an increase in calcium retention (ID 668) pursuant to Article 13(1) of Regulation (EC) No 1924/2006).
Les necessitats de calci estan calculades per recuperar les pèrdues d’aquest mineral. Per a la població espanyola (FESNAD, 2010), es recomanen 900 mg del calci al dia (1.100 mg/dia home i dones de 10-19 anys, 1.000 mg/dia per a homes >60 anys i dones >50 anys). Això s’estableix segons els hàbits d’alimentació de cada país. Per exemple, les recomanacions al Japó són de 600 mg de calci al dia. Hi ha certs aliments que estimulen l’eliminació de calci, per la qual cosa segons el tipus d’alimentació caldrà consumir més o menys calci. Parlem, per exemple, de la manera com influeixen sal i sucre en l’absorció del calci:
Sal: Un informe de la FAO reuneix els estudis relatius a la influència del consum de sal en el metabolisme del calci. El consum de sal incrementa l’excreció urinària de calci. A més, si es disminueix la ingesta de 2,3 g de sodi, es redueixen les recomanacions de calci de 840 mg a 600 mg. (FAO. Human vitamin and mineral requirements. Report of a joint FAO/WHO expert consultation Bangkok, Thailand. 2001).
Sucre: A Espanya, en trenta anys el consum de sucre s’ha multiplicat per tretze (mentre que el de carn, per una mica més de dos). Diversos estudis han observat que el consum de sucre (especialment en les begudes ensucrades) redueix la densitat òssia i incrementa el risc de fractures. A més, prendre sucre augmenta els nivells de cortisol, hormona associada al deteriorament ossi. McGarthland C, Robson PJ, Murray L et al. Carbonated soft drink consumption and bone mineral density in adolescence: the Northern Ireland Young Hearts project. J Bone Miner Res. 2003;18(9):1563-9. Whiting S, Healey A, Psiuk S, et al. Relationship between carbonated and other low nutrient dense beverages and bone mineral content of adolescents. Nutr Res 2001; 21: 1107-15.

Llet i ossos

D’altra banda, no hi ha evidència científica que sostingui que els lactis tenen algun benefici sobre la salut òssia. En dues metaanàlisis molt importants que valoraven la ingesta de llet i la qualitat òssia s’arribava a la conclusió que no hi ha associació entre la primera i osteoporosi. A més, en l’estudi Franmingham tampoc s’associa una protecció pel que fa a les fractures de maluc. Bischoff-Ferrari HA, Dawson-Hughes B, Baron JA et al. Milk intake and risk of hip fracture in men and women: a meta-analysis of prospective cohort studies. J Bone Miner Res. 2011 Apr;26(4):833-9. Kanis JA, Johansson H, Oden A et al. A meta-analysis of milk intake and fracture risk: low utility for case finding. Osteoporos Int. 2005 Jul;16(7):799-804. Sahni S, Tucker KL, Kiel DP, et al. Milk and yogurt consumption are linked with higher bone mineral density but not with hip fracture: the Framingham Offspring Study. Arch Osteoporos. 2013;8(1-2):119.
La qualitat de l’os depèn de molts més factors, com la situació hormonal, l’exercici físic, la vitamina D (exposició solar), la vitamina K, el magnesi, etc. I quant a l’alimentació, el més important és evitar l’excés de farines, sal i sucre refinats, i també aportar gran quantitat d’antioxidants (fruites i verdures).

Intolerància a la lactosa

A més hi ha la intolerància a la lactosa de la llet, que, si no es digereix, produeix alteracions digestives (dolors abdominals, diarrea aquosa i flatulències). Aquesta intolerància la produeix la incapacitat de fabricar lactasa, que és l’enzim que la digereix. La no-persistència a la lactasa és la incapacitat de fabricar lactasa després del deslletament.
Estadístiques:
  • El 65% de la població mundial és no-persistent a la lactasa (Ingram CJ, Mulcare CA, Itan Y, Thomas MG, Swallow DM. Lactose digestion and the evolutionary genetics of lactase persistence. Hum Genet. 2009;124(6):579-91).
  • El 70% de la població mundial és no-persistent a la lactasa (EFSA, European Food Safety Authority. Scientific Opinion on lactose thresholds in lactose intolerance and galactosaemia. EFSA Journal 2010;8(9):1777). 
  • A Espanya, el 34% de la població és no-persistent a la lactasa (EFSA, European Food Safety Authority. Scientific Opinion on lactose thresholds in lactose intolerance and galactosaemia. EFSA Journal 2010;8(9):1777).
  • A Espanya, el 15% dels espanyols són intolerants a la lactosa, segons ADILAC (Associació d’Intolerants a la Lactosa).
De totes maneres, les “dolentes de la pel·lícula” són les proteïnes, que tenen una forta relació amb algunes patologies com al·lèrgies respiratòries (asma), acne, mucositats, algunes malalties autoimmunes i fins i tot càncer. La ingesta de lactis augmenta els nivells d’IGF-1 (una hormona de creixement), i les proteïnes làcties són les responsables més destacades d’aquest fet.
Crowe FL, Key TJ, Allen NE et al. The association between diet and serum concentrations of IGF-1, IGFBP-1, IGFBP-2, and IFGBP-3 in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 2009;18(5):1333-40. Melnik BC. Milk-The promoter of chronic Western diseases. Med Hypotheses. 2009;72(6):631-9. Hoppe C, Molgaard C, Juul A, Michaelsen KF. High intakes of skimmed milk, but not meat, increase serum IGF-1 and IGFBP-3 in eight-year-old boys. Eur J Clin Nutr. 2004;58(9):1211-6.
Els nivells elevats d’IGF-1 estan associats a moltes de les patologies actuals: càncer, diabetis i acne, així com al·lèrgies, malalties autoimmunes, obesitat, malalties cardiovasculars i també neurodegeneratives. Melnik BC, John SM, Schmitz G. Over-stimulation of insulin/IGF-1 signaling by western diet may promote diseases of civilitation: lessons learnt from  laron syndrome. Nutr Metab (Lond). 2011;24(8):41. Strassburger SZ, Vitolo MR, Bortolini GA, Pitrez PM,, Jones MH, Stein RT. Nutritional errors in the first months of life and their association with asthma and atopy in preschool children. J Pediatr (Rio J). 2010;86:391-9

nina_lecheEls lactis i els nens

Cal tenir en compte que la introducció primerenca de lactis en els nens augmenta el risc de desenvolupar asma i diabetis tipus 1, tal com demostren diversos estudis. Strassburger SZ, Vitolo MR, Bortolini GA, Pitrez PM,, Jones MH, Stein RT. Nutritional errors in the first months of life and their association with asthma and atopy in preschool children. J Pediatr (Rio J). 2010;86:391-9. Patelarou E, Girvalaki C, Brokalaki H et al. Current evidence on the associations of breastfeeding, infant formula, and cow’s milk introduction with type 1 diabetes mellitus: a systematic review. Nutr Rev. 2012;70(9):509-19.
D’altra banda, el consum de lactis està molt associat al desenvolupament de l’acne. De fet, sembla l’aliment més associat a aquesta alteració. Tot indica que els responsables són els precursors hormonals (de testosterona) i/o el tipus de proteïnes que conté la llet. Ferdowsian HRLevin S. Does diet really affect acne? Skin Therapy Lett. 2010 Mar;15(3):1-2, 5. Melnik BC. Evidence for acne-promoting effects of milk and other insulinotropic dairy products. Nestle Nutr Workshop Ser Pediatr Program. 2011;67:131-45.
A més, i encara que és un tema molt controvertit, alguns estudis mostren com els lactis augmenten la producció de mucositats. En aquest estudi s’explica el mecanisme d’aquest fenomen. Bartley J, McGlashan SR. Does milk increase mucus production? Med Hypotheses. 2010; 74:732-4.  

Càncer i lactis

A part dels estudis citats que relacionen l’increment d’IGF-1 amb un risc més alt de càncer, n’hi ha alguns de més específics:
  • Càncer de pròstata (A més, World Cancer Research Fund diu: “Les dietes altes en calci i el consum de llet i derivats augmenta la incidència de càncer de pròstata”). (Song Y, Chavarro JE, Cao Y et al. Whole Milk Intake Is Associated with Prostate Cancer-Specific Mortality among U.S. Male Physicians. J Nutr. 2013; 143(2):189-96. Torfadottir JE, Steingrimsdottir K, Mucci L. Milk intake in early life and risk of advanced prostate cancer. Am J Epidemiol. 2012;175(2):144-53.Gao X, LaValley MP, Tucker KL. Prospective studies of dairy product  and calcium intakes and prostate cancer risk: a meta-analysis.
  • Càncer de mama en dones premenopàusiques: augmenta el risc quan hi ha nivells més alts d’IGF-1 en sang. Hankinson S.E. et al. Circulating concentrations of insuline-like growth-factor 1 and risk of breast cancer. The Lancet 1998. 351, 9113: 1393-1396.
  • Càncer d’endometri en dones postmenopàusiques associat amb el consum de lactis. Ganmaa D, Cui X, Feskanich D. Milk, dairy intake and risk of endometrial cancer: a 26-year follow-up. Int J Cancer. 2012;130(11):2664-71.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, no hi ha evidència científica per a la recomanació actual de consumir tres racions de lactis al dia:

Fa molt poc, David S. Ludwig i Walter C. Willett, dos investigadors de l’Escola Mèdica de Harvard han publicat un estudi a JAMA Pediatrics en el qual conclouen que no hi ha evidència científica per recomanar tres racions de lactis desnatats diaris. Asseguren que les recomanacions de calci als Estats Units estan sobreestimades i que el consum de lactis no protegeix de fractures de maluc. També descriuen com el consum de lactis incrementa els nivells d’IGF-1 i augmenta el risc de tenir alguns tipus de càncer, com el de pròstata. Ludwig DS, Willett WC. Three daily servings of reduced-fat milk: an evidence-based recommendation? JAMA Pediatr. 2013;167(9):788-9

https://etselquemenges.cat/especialista/lucia-redondo/els-lactis-a-estudi

jueves, 16 de noviembre de 2017

NOTICIES - Eix Diari, dijous 16 de novembre de 2017

Eix Diari
DIARI INDEPENDENT DEL GARRAF, ALT I BAIX PENEDÈS
Bon dia i gràcies per llegir-nos.
PONTONS
Lluís Caldentey diu que la recent incorporació de alcalde de Gimenells al Partit Popular després d'estripar el carnet del PSC és "antinatural"
VILANOVA I LA GELTRÚ
Destaca el pes del turista internacional (62,6%) per sobre del nacional (37,4 %), dades que fan del Garraf la segona comarca més internacional de l’entorn de Barcelona, per darrere del Maresme
VILANOVA I LA GELTRÚ
Tres autocars sortiran de Vilanova per anar a la manifestació organitzada per Òmnium i l’ANC el dia 7 de desembre
VILANOVA I LA GELTRÚ
Aquest nou esdeveniment enogastronòmic s’estrena amb unes jornades organitzades per Node Garraf del 23 al 26 de novembre
VILANOVA I LA GELTRÚ
La fiscalia demana 15 anys de presó per a sis joves que haurien atacat vuit ultres en un bar després de la manifestació d'extrema dreta de Montjuïc el 12 d'octubre del 2013
Mon Bus
  1. L’Ajuntament de Vilafranca rep una col.lecció de postals dels artistes de Firart
  2. Els tècnics tributaris veuen una "presa de pèl" les millores fiscals de la nova llei d'autònoms
  3. Darrers treballs del desplegament de la fibra òptica a Canyelles
  4. Vilafranca i Vilanova participen al concurs El Contenidor d’Or de reciclatge de vidre
  5. Canyelles dona veu als ciutadans per elaborar el pressupost participatiu
  6. Francesc Olivella s'acomiada del Consell Comarcal de l'Alt Penedès
  7. Montoro sobre la denúncia als alcaldes que van anar a Brussel·les: "No poden usar recursos públics per finançar-ho"
  8. CCOO i UGT alerten que hi poden haver empreses que no facilitin als treballadors poder votar el 21-D
  9. Campuzano demana al govern espanyol que "s'assegui a negociar una solució política" si els sobiranistes guanyen el 21-D
  10. La CUP de Vilafranca insta al PDeCAT a trencar el pacte de govern amb el PSC arran del 155
  11. El 70% dels titulats en formació professional troben feina el primer mes d'acabar els estudis
  12. Els experts criden a l'ús racional d'antibiòtics tenint en compte que el 50% que es compren estan mal administrats
  13. Detenen l'autor de dos robatoris amb força a dos habitatges de Sant Quintí de Mediona
  14. L'hongaresa 'Jupiter's Moon', premiada com a millor film del Festival de Sitges 2017, arriba a la gran pantalla
  15. Els llibres de la donació Rosó Miret de Cabanyes queden integrats a la Biblioteca històrica familiar
  16. Dos quadres del Museu Deu viatgen a l’exposició:"Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació" del Museu d'Art de Girona
  17. Victòries del sènior masculí i femení del CNB Vilanova
  18. Vuitena victòria consecutiva del CPS Sitges en un dia especial pel club
  19. Laia Jiménez aconsegueix la 3ª posició a la Copa Catalana
  20. Partit còmode pel RC Sitges
  21. Nova derrota del sènior del SEL Vilanova
  22. El vilanoví Antoni Palacios presenta candidatura a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme
  23. Els Xicots de Vilafranca "apadrinen" un nou videojoc que simula el món casteller
  24. El Sitges juga molt seriosament sumant un bon punt a Moja
  25. Nova derrota d'El Surtidor-Samà Femení en un final ajustat
 Ofertes del dia 

BANYS I CUINES INNOVA

Canvi de Banyera per plat de dutxa amb mampara inclosa
 

CONGELATS CADÍ

10% dte. En la compra de caixes senceres
Vols que la teva oferta aparegui aquí? El portal EIX OFERTES tens la forma més efectiva de promocionar el teu negoci i els teus productes per menys de 10 euros al mes.
    Consulta ara totes les ofertes i descomptes al portal!    
 Articles d'opinió 
MIQUEL CASELLAS
ANC - VILANOVA
C'S VILANOVA
CUM
TERESA COSTA-GRAMUNT

viernes, 3 de noviembre de 2017

Diguem No - Raimon i moltes cançons més. Tristement en plena actualitat.



Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

martes, 10 de octubre de 2017

martes, 3 de octubre de 2017

L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE





Analitzem les opcions d'un estat independent si decidís de no integrar-se en el projecte comunitari com a estat membre

20.04.2017
En l’editorial d’avui,  Vicent Partal es pregunta si ens convindria de repensar la 
pertinença d’un futur estat català a la Unió Europea. Arran de l’entrevista al president 
Milan Kučan, l’home que va fer d’Eslovènia un país independent, s’obre la reflexió 
a les alternatives a les institucions comunitàries, com ara l’EFTA, un acord bilateral 
amb la UE o acords de comerç o unions duaneres amb tercers estats. A continuació, 
detallem les característiques de totes aquestes opcions.
Què és l’EFTA?
L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una 

organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu 
a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats 
que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, hi comparteixen l’espai 
econòmic i social. Temps endarrere, també n’havien format part la Gran Bretanya, 
Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
Tres països dels quatre que integren l’EFTA són part de l’Espai Econòmic Europeu i, 

per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre 
de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb 
la UE quan calgués.
Què és l’Espai Econòmic Europeu?
L’Espai Econòmic Europeu és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de 

Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (tret de Suïssa) que permet a aquests tres 
estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
 Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si 

en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. 
Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els 
avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que 
n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost 
comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar 
com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, a finançar 
el mercat únic.
Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
 Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i, per tant, no 

passen fronteres dins la UE. Però és que, a més, cal recordar que dotze països membres
de la Unió Europea no s’enclouen dins l’acord de Schengen i, doncs, mantenen les 
fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.
Les empreses radicades als països de l’EFTA, quina condició tenen respecte de la 
Unió Europea?
 Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret 

de la Unió Europea.
Com és què la Unió Europea permet aquests privilegis a l’EFTA?
No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió 

Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és 
que la Unió té interès a fer que el mercat europeu sigui més gran millor. Per això 
creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que 
compleixen les condicions comunitàries.
Com es governa l’EFTA?
L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els 

òrgans de decisió, amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica 

significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals 
decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament 
Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la
 legislació que elabora.
Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a 

ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. 
No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, 
tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus 
responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions 
entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.
Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació 

actual entre la Unió Europea i l’EFTA.
Quines altres alternatives a la UE hi ha?
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va proposar en 

un dels seus reports dues alternatives més a la pertinença a la UE i que
 no són l’EFTA: un acord bilateral amb la UE i l’establiment d’acords de 
lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats.
De què serviria un acord bilateral amb la UE?
Aquest acord podria ser establert a través de dues vies: en primer lloc, 

Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, però recíproca, 
de no imposar aranzels a la circulació de les mercaderies fabricades i
 comercialitzades en els territoris respectius; en segon lloc, podrien 
signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comerç de
 productes i serveis, i també per definir un marc comú de cooperació. 
La UE ha establert en les darreres dècades un gran nombre d’acords 
bilaterals amb tercers estats. Aquests acords, segons el contingut i les 
matèries que inclouen, són de tres classes: acords comercials, acords 
d’associació i acords de cooperació. Els tractats constitutius només
 feien referència als acords comercials i als acords d’associació, però,
 a la pràctica, han proliferat també els anomenats acords de cooperació.
I els acords de lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats?
En el supòsit que s’obstaculitzés o no s’optés per una integració ràpida

 i amb règim transitori de Catalunya a la UE, caldria establir una 
estratègia comercial de Catalunya, atès que seria titular de les competències
 per a poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb 
aquells països interessats a mantenir-hi relacions comercials, econòmiques
 i financeres. Es podria adoptar un procediment àgil per a negociar, 
concloure i ratificar acords de lliure comerç amb tercers estats i impulsar
 una estratègia molt activa envers aquells mercats amb els quals interessés
 tenir facilitat d’accés.
I l’espai Schengen, és una alternativa?
Tots els membres de l’EFTA formen part de l’espai Schengen, que conforma 

un territori en el qual s’han eliminat els controls en les fronteres internes i
 s’apliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. 
Els membres s’han compromès a adoptar, desenvolupar i aplicar les normes 
comunes de control, entrada, visat, intercanvi d’informació i creació de la
 tecnologia necessària per a la gestió de les fronteres externes, al mateix temps
 que es garanteix la cooperació duanera, policíaca i judicial.
Qui forma part de l’espai Schengen?
La particularitat de l’espai Schengen és que, mentre quatre estats de la UE 

no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Croàcia), els quatre 
membres de l’EFTA (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), sí. 
Formar part de l’espai Schengen pot ser d’interès per a Catalunya, però 
encara pot ser més convenient per als altres membres de la UE i per a la UE, 
atès l’enorme interès que hi ha pel que fa a la vigilància i la gestió comuna
 de les fronteres externes per a controlar la immigració irregular, les xarxes 
de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de pràctiques de corrupció.