BARCELONAwww.barcelona.cat

Barcelona amaga moltes històries dins la història de Barcelona, i avui us volem donar a conèixer la de Can Culleretes. Can Culleretes, des del 1987 segons el llibre Guiness dels rècords, és el restaurant més antic de Barcelona i el segon d’Espanya. Es va fundar el 1786.

La Sussi Manubens i en Siscu Agut, i actualment també els seus fills i néts, són els qui han tirat endavant Can Culleretes des de mitjan segle XX, així que perquè ens ho expliquessin els vam anar a veure. Ells van emprendre el negoci i són els qui han forjat el Culleretes que coneixem avui, un restaurant que s’ha guanyat la clientela a partir del boca-orella, gestionat per tres generacions de la família Agut Manubens.

Actualment, el restaurant està especialitzat en cuina catalana, i fa ús de producte català i de mercat, sempre de qualitat. Fa 50 anys que serveixen els mateixos plats, però els més populars són el pica-pica de peix i marisc, les cassoletes de guisats, el civet de senglar, la perdiu a la caçadora i el bacallà a la llauna. A més a més, per a tots els llaminers, és interessant saber que les postres són casolanes. Però aquest no és el rumb que ha tingut sempre, i, per això, ens agradaria repassar-ne els orígens.

L’any 1768 el que avui coneixem com a restaurant era una crémerie on venien dolços com ara natilles, crema, orxata, xocolata i menjar blanc. Cap a finals del segle XIX en Tito Regàs, besavi d’Oriol Regàs, fundador de l’emblemàtic local Bocaccio, la va comprar i la va convertir en restaurant. Tito Regàs hi va instal·lar tres grans pintures murals on es representen imatges de Barcelona, sis plafons de ceràmica catalana de Xavier Nogués —un dels artistes noucentistes més representatius de Catalunya—, que trobarem exposades al Museu de Ceràmica de Barcelona, i uns grans llums. Finalment, des de mitjan segle XX fins ara la Sussi i en Siscu són els que l’han tirat endavant tal com és ara.

Però d’on ve el nom? Ens expliquen que sobre l’origen del nom hi ha dues versions. La primera teoria remunta al fet que quan es van començar a utilitzar les culleretes de metall al restaurant se’n feien servir moltes perquè així ho demanaven les especialitats de la casa —crema catalana, mató, xocolata…— i sembla que al restaurant no n’hi havia prou. Per aquest motiu, cada cop que el cambrer s’acostava al mostrador deia: “Noies, culleretes!”. De tant escoltar el cambrer es va anar adaptant el nom. La segona versió, i segons els propietaris, no tan probable, explica que el nom del restaurant es deu al fet que va ser el primer de Barcelona a fer servir culleretes de metall en lloc de culleretes de fusta.

Tot i la seva història, cal dir que el restaurant no deixa d’estar al dia i s’adapta a les noves maneres de comunicar la seva existència als clients i als clients potencials. En la decoració dels diferents espais hi podem trobar diversos elements que fan referència a la seva trajectòria, però també hi trobem una gran quantitat de fotografies de tots els qui hi han passat. Des del torero Mario Cabré (amic íntim del propietari) fins a músics, artistes, polítics, periodistes i personalitats dels nostres dies. En aquest sentit sabem que Can Culleretes, a banda de mantenir les característiques fundacionals, també aposta per la innovació i l’adaptació als nous temps, i ho podem veure en la seva comunicació: a banda de tenir presència a la xarxa a través del web, també els podem trobar a Twitter i Facebook.

Si us ha agradat us animem a fer-hi una ullada i seguir descobrint-ne detalls de la història, i la història de Barcelona. Els trobareu a Quintana, número 5, al Barri Gòtic, a prop de la Rambla i plaça de Sant Jaume.

http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/can-culleretes-el-restaurant-mes-antic-de-barcelona