Una escola catalana, referent mundial en educació

El Col·legi Montserrat de Barcelona ha aparegut en alguns rànquings situada en el número 1 de l’estat

Una escola catalana, referent mundial en educació. // CC0

REDACCIÓ

Actualitzada el 01-06-2017 16:45

Actualment el sistema d’ensenyament tradicional està a debat. De models n’hi ha molts, però una de les escoles pioneres en això de deixar enrere el sistema pedagògic de tota la vida és el Col·legi Montserrat de Barcelona.

Ja ens en va parlar el Xavier Sala i Martín. I és que aquesta escola és tot un referent a tot el món, ja que apareix entre els centres amb més bons resultats d’Europa i és la primera en alguns rànquings a l’estat, com el del diari El Mundo. Per tal de conèixer millor el model que proposa aquesta escola hem parlat amb Núria Miró, directora del centre. Ella ens ha explicat els detalls més importants del seu projecte educatiu.

Col·legi Montserrat de Barcelona. // Col·legi Montserrat de Barcelona.

Nens petits gatejant als passadissos

Nens petits gatejant pels passadissos del centre, amb la mestra que també anava a quatre grapes. Aquesta és una imatge que s’ha vist al col·legi. Per què? De què serveix?

Això respon al programa d’Infantil, de procurar un cervell neurològicament al més preparat possible. I el gateig és molt important per a la lateralitat, fer bé la pinça, escriure correctament… 

Pissarres diferents

A les aules hi ha pissarres, però potser s’utilitzen de maneres diferents. La mateixa taula dels alumnes es pot fer servir de pissarra, per fer pluja d’idees.

La pissarra és un espai de treball conjunt 

Assignatures no, temes interdisciplinaris

Les assignatures, a l’ESO, estan agrupades de manera interdisciplinària. Al dia potser fan 2, 3 o 4 assignatures. Els alumnes treballen interdisciplinàriment, però amb blocs d’hores molt grans. Entren a classe a les 8.30 h del matí. Els temes que es tracten a classe els decideixen els professors, que es reuneixen cada setmana.

Pensen en el grup de nens a qui van dirigits. I en alguns grups, els nens incideixen molt en el disseny

 

Hi ha un horari/agenda, però està organitzada per projectes interdisciplinaris, no per assignatures, que es van seguint de manera mecànica al llarg de la setmana. Hi ha un mínim d’estructura, però es trenca per fer coses diferents.

Petits descansos

Els més petits moltes vegades ni noten l’estona de descans a mig matí, perquè van descansant durant tota la jornada. La resta d’alumnes tenen unes estones de descans: uns 20 minuts al matí, i una estona a l’hora de dinar.

El professor no fa callar els nens

És important treballar amb grup, que hi hagi discussions perquè augmenta la capacitat cognitiva. Per tant, es parla.

Se sent soroll, però veus els nens implicats i treballant 

Exàmens només de vegades

Els exàmens queden molt a les mans dels professors. Si el professor creu que queda demostrat l’aprenentatge, no cal fer examen.

No són exàmens prescriptius, obligatoris, ni hi ha un calendari en aquest sentit

No es memoritza

L’alumne va construint els coneixements. Es busca que l’alumne senti la necessitat d’aprendre, per tirar endavant alguna cosa.

La memorització, que és el grau més petit del raonament cognitiu, no t’ajuda. A més avui dia això està obsolet

Mòbils, només de vegades

Els alumnes no porten el mòbil habitualment, però els professors els poden demanar que el facin servir puntualment, per gravar-se, fer fotos, o alguna altra eina. Hi ha un pacte amb el professor, se li explica per què el faran servir.

Les noves tecnologies ens han permès poder avançar en el que entenem que ha de ser l’aprenentatge: la personalització. Els nens les fan servir per anar al seu ritme d’aprenentatge, això ens ho permet l’entorn digital 

De vegades els alumnes fan servir el mòbil a l'aula. // CC0

Deures, amb mesura

El problema és el tipus de deures. De vegades hi ha famílies que volen deures, i d’altres que no. El que volen és que els alumnes, si estan immersos en un projecte i necessiten fer coses a casa, ho facin, o potser no han aprofitat bé el temps d’aula i necessitaran fer un treball.

Sense llibres de text

No fan servir llibres de text. Hi pot haver biblioteca de recursos, però no és un llibre per a cada nen, ni el llibre és la guia o la pauta diària que segueix les classes.

No creuen en els llibres de text. // CC0

 Nens barrejats

Es barregen nens de diferents cursos. No està estructurat per fer-ho habitualment, però es busca fer-ho perquè és interessant veure com aprenen junts grans i petits. A més a més, contextualitzen molt en la vida real, i en el món professional no hi ha l’homogeneïtat que de vegades es busca en una escola.

Extraescolars

Intenten que siguin un enriquiment en el projecte educatiu. Teatre, activitats esportives, o fins i tot costura.

Els mestres són clau

Creuen que la clau del projecte està en el professorat. Tenen molta formació, busquen sempre les fonts originals a l’hora de rebre la formació sobre noves pedagogies, allà on ha sorgit la idea de la nova tècnica o manera de fer.

L’objectiu final és que el nen, quan sigui adult, sigui capaç de tirar endavant i prendre decisions en un món complex, ambigu; que sigui una persona estructurada, amb objectius clars, amb principis i molt flexible.

http://www.rac1.cat/info-rac1/20170601/423121186202/una-escola-catalana-referent-mundial-en-educacio.html