L'anacard és un fruit sec de sabor suau i dolç. Botànicament, és la llavor d'una fruita carnosa. És molt apreciat pel seu alt valor nutricional, perquè només es dóna en països tropicals i per la dificultat d'extracció.
Originari de la regió amazònica i del nord-est del Brasil, on s’anomena cajú, els colonitzadors portuguesos el van introduir a l’Índia. Actualment, es cultiva en molts països de clima tropical i els productors principals són el Vietnam, Nigèria, l’Índia i Costa d’Ivori.
De la família Anacardicae, el nom científic de l’arbre és Anacardium occidentale L. L’anacard també es coneix com acastanya de cajú, nou de cajú, nou de l’Índia, caguil o merey.
L’arbre dóna una pseudofruita (no té llavor) vistosa en forma de poma o pera de color groguenc que, quan madura, es torna vermella. A l’extrem inferior de la poma, surt el fruit real en forma de ronyó que és l’anacard. És molt peculiar perquè, a mesura que va madurant la poma, també madura la nou d’anacard. Només un per poma! Ara ja podeu entendre per què és tan car.
L’anacard és molt difícil d’extreure, ja que té dues capes d’escorça molt dures i entremig resina càustica que malmet la pell si no es manipula amb molta cura. Antigament, no se sabia com consumir l’anacard i només es menjava la poma. Avui en dia, el fruit sec és el més conegut i exportat. La poma només es consumeix als països d’origen i tan sols se’n processa una petita part.
Propietats nutricionals
L’anacard és majoritàriament greix, amb 553 kcal per 100 g. També conté carbohidrats, proteïna vegetal, micronutrients, fitoquímics i fibra.
- Vitamines: destaca en vitamina E, antioxidant protector de les membranes cel·lulars, especialment les que estan més exposades als radicals lliures. Com tots els fruits secs, és ric en vitamines del grup B, que contribueixen a la salut sistema nerviós; especialment en tiamina (conducció i transmissió nerviosa) i B6 (síntesi del grup hemo d’hemoglobina i síntesi de neurotransmissors). També té quantitats considerables de vitamina K, que regula la coagulació sanguínia (vitamina antihemorràgica).
- Minerals: ric en magnesi, que regula la formació òssia, cofactor de més de cent enzims, i ajuda a mantenir les membranes cel·lulars; coure, que afavoreix la formació d’anticossos, i fòsfor, important en cèl·lules que fan servir gran quantitat de glúcids, com les del sistema nerviós. També té quantitats apreciables de manganès, seleni, zinc i ferro.
- Greixos saludables: àcid linoleic (omega-6), àcid gras essencial, que forma part de les parets cel·lulars i n’assegura l’estabilitat. A més, contribueix a regular processos inflamatoris locals a través de formació de prostaglandines. És important un equilibri entre el consum d’omega-3 (sobretot, peix blau) i omega-6 (els fruits secs en són una bona font). També aporta àcid oleic (omega-9), que es relaciona amb la prevenció de malalties cardiovasculars i del sistema nerviós; així com també aporta antioxidants i té propietats antiinflamatòries.
- Proteïna vegetal: deficitari en lisina i metionina. S’ha de combinar amb cereals o llegums si volem aconseguir proteïna completa d’alt valor biològic.
- Hidrats de carboni: bàsicament midó.
- Fibra: conté fibra soluble i insoluble.
Efectes sobre l'organisme
- Cardiosaludable: els greixos monoinsaturats (àcid oleic) i el poliinsaturat (àcid linoleic) són protectors del risc cardiovascular i el coure (flexibilitza els vasos sanguinis). La vitamina E disminueix l’oxidació del colesterol LDL (dolent), evita la formació de plaques d’ateroma, és vasodilator i lleuger antiagregant plaquetari.
- Ajuden a reduir el colesterol: l’omega-6 ajuda a disminuir el colesterol LDL (dolent) i l’omega-9 disminueix el dolent (LDL) i augmenta el bo (HDL). A més, la presència de fitosterols redueixen l’absorció intestinal del colesterol. Tot plegat contribueix a la salut cardiovascular.
- Memòria i estat d’ànim: el magnesi i vitamines del grup B són beneficioses per a la salut del sistema nerviós i per a l’estat d’ànim. El fòsfor és important en cèl·lules del sistema nerviós, que tenen requeriments elevats de glúcids, que ajudaran en el rendiment intel·lectual.
- El consum habitual d’anacards redueix les possibilitats de desenvolupar càlculs biliars.
Canvis vitals
L’arbre d’anacard s’ha usat en la medicina popular natural durant segles. Les fulles i l’escorça de l’arbre van bé per al mal de queixal i problemes de genives, diarrees i paràsits intestinals. La poma, el suc de l’escorça i l’oli d’anacard s’usen com a remei popular per galindons, berrugues i afeccions de la pell.
En medicina ayurvèdica es considera que l’anacard és un fruit sec adequat per equilibrar el dosha vata pel sabor dolç i naturalesa calenta. Nodreix tots els teixits corporals que en vata solen ressecar-se. Podeu escoltar l’entrevista a Arturo Castillo, que parla dels principis ayurvèdics per equilibrar cos, ment i ànima.
Els anacards poden causar al·lèrgies, especialment en nens. Els símptomes poden ser picor de la pell (urticària), manifestacions anafilàctiques, i també dificultat de respirar, dolor abdominal, vòmits i diarrea.
L’oli d’anacard s’usa en cosmètica per a cremes antiarrugues i per a la hidratació de la pell gràcies al seu contingut de micronutrients, lípids, fitoquímics i antioxidants.
Com es cuina
Els anacards els podem trobar disponibles durant tot l’any. El millor és guardar-los en un pot hermètic dins la nevera per evitar que es tornin rancis.
Habitualment es consumeixen com a aperitiu o fruit sec entre hores, crus o torrats. Si es mengen crus, s’han de remullar per evitar antinutrients, com l’àcid fític o els oxalats. Els típics que venen al súper no són recomanables, ja que són fregits i van carregats de sal.
També els podeu afegir als plats: amanides, sopes i verdures; com a base per a salses, formatge o nata vegetal, i tòping de cremes o batuts.
En la cuina índia és un bàsic per aportar sabor, textura i per les seves interessants propietats nutricionals. Es fa servir principalment per fer salses de curri i dolços tradicionals, com el kaju barfi.
La poma d’anacard és molt astringent. Es pot menjar com a fruita fresca o processada en forma de suc, vi, vinagre, melmelada, gelatina i gelees. També és la base d’un licor, el cuajado, molt apreciat al Brasil.
Receptes basiques
Tot seguit us enllacem algunes receptes amb anacards. Ja veureu que hi ha opcions per esmorzar, dinar i sopar:
Esmorzar:
Dinar:
- Espaguetis de carbassó a la carbonara, de Gina Estapé.
- Crep bretona amb salsa d’anacards, d’Elka Mocker
- Crema morada rejovenidora amb tòping d’anacards, de Cristina Arroyo.
Sopar:
- Lasanya crudivegana, de Núria Roura
- Tacos vegans sense gluten, de Núria Roura
El xef crudivegà Javier Medvedovsky ens explicava en aquesta entrevista que fa servir els anacards en moltes receptes raw: pastissets de pastanaga, anacards i coco; formatge d’anacard, i salsa d’anacard amb llimona i ceba.
Resum
L’anacard és un fruit sec oleaginós amb un valor nutricional molt elevat. Ric en minerals, vitamines i àcids grassos és una aportació d’energia extra que millora el risc cardiovascular, ajuda a reduir el colesterol i millora la salut del sistema nerviós i del rendiment intel·lectual.
http://www.etselquemenges.cat/rebost/anacard
********************************************************************************************************
Comentario particular mío sobre la tienda "UN QUART DE QUILO"
Carmen Manresa "la bruja nocturna"
Los anacardos y otros muchos más productos ecógicos, legumbres, semillas, harinas, frutos secos...... y además frutas y verduras de proximidad, recolectadas durante la semana.
Puedes ir y comprar a la tienda o hacer el pedido por teléfono y pasarlo a recoger. (productos a granel)
Está en Sant Pere de Ribes, carrer Jaume Balmes, 60.
No hay comentarios:
Publicar un comentario