Cerquem la resposta en la vida i miracles de Margarida Manzini
Una il·lustració medieval de Santa Rita de Cascia
La resposta a aquesta pregunta cal cercar-la en les vicissituds que van marcar la vida de Margarida Manzini, nom amb què fou batejada a Càssia, algun dia entre
la primavera i l’estiu del 1381, una nena que havia nascut el 22 de maig a la caseria de Roccaporena, al bell mig dels Apenins.
La seva hagiografia ens parla d’un seguit de desgràcies, la primera de les quals fou haver de suportar les vexacions del seu marit, Pau, amb qui es va haver de casar contra la seva voluntat. El primer quasi miracle de la vida de Rita, nom amb què era coneguda, fou veure com el seu marit sobrevivia a una febre mortífera de necessitat. Poc després, però, aquest caigué assassinat. Els dos fills nascuts uns anys abans no van tenir temps de fer realitat els seus desigs de venjança: al cap d’uns mesos també moriren, víctimes de la pesta. En aquesta cruïlla de la vida, Rita ingressà al convent de les agustines de Càssia.
El 1411 és una data clau. Aquell any, Jaume de la Marca, famós predicador, celebra les quaresmals a Càssia. El Divendres Sant, mentre el religiós parla de la corona d’espines de Jesús, Rita es desmaia i és portada al convent. De matinada, l’abadessa i la infermera se la troben agenollada a la cel·la amb una ferida sagnant al front. Miracle. No es tracta, no obstant això, del primer estigma —ni l’últim– de la història de l’Església catòlica, tot i que la ferida romandrà oberta pràcticament sempre fins al dia de la seva mort.
El miracle que l’ha feta famosa, ara sí, va tenir lloc pocs dies abans d’expirar. Malalta de marasme, en ple hivern i quan ja tenia setanta-cinc anys d’edat, va demanar que li fos portada una rosa de l’hort de casa seva. En anar-hi (aquí les versions difereixen sobre qui fou la persona escollida, però pel cas és igual), va trobar-hi un roser florit i una figuera amb els fruits madurs, envoltats de la neu que havia caigut.
Des de llavors, el 22 de maig —data en què també morí la germana Rita— se celebra a moltes llars catòliques amb la col·locació d’un ram de roses beneïdes per recordar aquella florida impossible. La resta de l’any, Santa Rita exerceix d’advocada de les causes perdudes de milions de creients de tot el món.
la primavera i l’estiu del 1381, una nena que havia nascut el 22 de maig a la caseria de Roccaporena, al bell mig dels Apenins.La seva hagiografia ens parla d’un seguit de desgràcies, la primera de les quals fou haver de suportar les vexacions del seu marit, Pau, amb qui es va haver de casar contra la seva voluntat. El primer quasi miracle de la vida de Rita, nom amb què era coneguda, fou veure com el seu marit sobrevivia a una febre mortífera de necessitat. Poc després, però, aquest caigué assassinat. Els dos fills nascuts uns anys abans no van tenir temps de fer realitat els seus desigs de venjança: al cap d’uns mesos també moriren, víctimes de la pesta. En aquesta cruïlla de la vida, Rita ingressà al convent de les agustines de Càssia.
El 1411 és una data clau. Aquell any, Jaume de la Marca, famós predicador, celebra les quaresmals a Càssia. El Divendres Sant, mentre el religiós parla de la corona d’espines de Jesús, Rita es desmaia i és portada al convent. De matinada, l’abadessa i la infermera se la troben agenollada a la cel·la amb una ferida sagnant al front. Miracle. No es tracta, no obstant això, del primer estigma —ni l’últim– de la història de l’Església catòlica, tot i que la ferida romandrà oberta pràcticament sempre fins al dia de la seva mort.
El miracle que l’ha feta famosa, ara sí, va tenir lloc pocs dies abans d’expirar. Malalta de marasme, en ple hivern i quan ja tenia setanta-cinc anys d’edat, va demanar que li fos portada una rosa de l’hort de casa seva. En anar-hi (aquí les versions difereixen sobre qui fou la persona escollida, però pel cas és igual), va trobar-hi un roser florit i una figuera amb els fruits madurs, envoltats de la neu que havia caigut.
Des de llavors, el 22 de maig —data en què també morí la germana Rita— se celebra a moltes llars catòliques amb la col·locació d’un ram de roses beneïdes per recordar aquella florida impossible. La resta de l’any, Santa Rita exerceix d’advocada de les causes perdudes de milions de creients de tot el món.
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/05/per-que-santa-rita-es-la-patrona-dels-impossibles-2008.php
