Puigdemont talla la befa del PP: ‘Us importa un rave el sistema democràtic!’

El president demana als diputats populars si 'potser preparen 

mesures de força' contra el referèndum

VER VIDEO

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat directament al PP
 si el govern espanyol està disposat a fer ús de la força per impedir el referèndum. 
Ho ha fet en la sessió de control d’avui al parlament, en què ha criticat ‘la mala 
qualitat democràtica’ de l’estat espanyol. Puigdemont ha esclatat quan ha vist 
que des dels escons del PP i de Ciutadans es feia befa del Síndic de Greuges: 
‘A vostès els importa un rave el sistema democràtic.’

Puigdemont responia una pregunta de la diputada de la CUP Gabriela Serra, i deia: 
‘Ens preocupa la mala qualitat democràtica en què cau l’estat espanyol. 
Això no ho diu el govern ni la majoria de parlament. Ho diu un informe del 
Síndic de Greuges…’

En aquell moment els diputats del PP i de C’s han començat a gesticular i a cridar. 
I el president ha continuat així: ‘Em sembla que haurien de ser una mica més 
respectuosos amb la llei. El Síndic és una institució aprovada a l’estatut 
d’autonomia de Catalunya, perfectament constitucional i que passa control 
d’aquest parlament i que mereix una mica de respecte…’

Més crits. I més befa. Finalment ha dit, amb un to més enèrgic: ‘Si ens hem 
d’esforçar per defensar la figura del Síndic de Greuges teniu un problema 
molt seriós. Perquè quan es riuen d’’un informe molt seriós que els hauria 
de preocupar sobre la pèrdua de qualitat democràtica de l’estat espanyol, 
és que a vostès els importa un rave el sistema democràtic. Els importa la 
força. Potser preparen mesures de força?’

http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-talla-la-befa-del-
pp-us-importa-un-rave-el-sistema-democratic/

Carles Puigdemont

Referèndum 2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Bienvenido, Mister Marshall'

ara.cat

"El mínim que se li pot demanar a un corredor mediterrani és que passi per la costa del Mediterrani"

ACTUALITZADA EL 28/03/2017 11:55

• L'Audiència Nacional anul·la com a prova el 'pen drive' del cas Pujol i ordena investigar

vídeo

ANTONI BASSAS

Avui desembarquen a Catalunya el president del govern espanyol, la vicepresidenta i el ministre de Foment.

A ‘La Vanguardia’ ja han explicat que Rajoy ve a anunciar una inversió en infraestructures a Rodalies per a aquest mandat (2017-2020, aproximadament) de 1.900 milions d’euros. I 2.000 més fins al 2025.

1.900 milions són molts diners. En quatre anys de mandat equivaldrien a una inversió anual de gairebé 500 milions d’euros. Només cal saber que en l’època d’Ana Pastor, el govern del PP va prometre 300 milions d’euros per a obres urgents a Rodalies. Doncs bé, al pressupost del 2015 hi havia una partida de 30 milions, de la qual se n’han executat uns 15.

No, Rodalies no ha estat una prioritat del govern espanyol. I sentir parlar del corredor mediterrani al PP és una broma. Recordo una vegada més: entre Màlaga i Portbou, Espanya crea el 50%, aproximadament, del seu PIB. Comptin tot el que produeix l’agricultura andalusa, murciana, valenciana, catalana, més la indústria i el port de València, i els de Tarragona i Barcelona, més tot el turisme des de la Costa del Sol fins a la Costa Brava. Estan units aquests territoris per alta velocitat? No. En canvi, des de Màlaga, Alacant, València, Tarragona i Barcelona vostè pot anar amb alta velocitat a Madrid. Aquesta és, exactament, la prioritat que dona l’estat espanyol al corredor mediterrani. I el que volen fer és fer-lo passar per Madrid. I, home, el mínim que se li pot demanar a un corredor mediterrani és que passi per la costa del Mediterrani

I un últim comentari sobre l’entrevista de Màrius Carol a Rajoy que em sembla significatiu. Li pregunta: “Alguns experts com Herrero de Miñón o Rubio Llorente han defensat que es podria reconèixer la personalitat de Catalunya en la Constitució. De fet, per al País Basc es va trobar una excepcionalitat, no seria possible per a Catalunya?”.

La pregunta no pot ser més de tercera via: encaixem Catalunya a la Constitució? Resposta: “Jo no soc un constitucionalista, soc el president del govern d’Espanya; la meva missió fonamental és complir i fer complir la llei. En aquest moment no em sembla el més raonable fer una reforma [...] cal ser prudents [...] no veig una situació de prou serenitat [...] en el futur [...]”.

Mariano Rajoy anuncia 667 milions per acabar el tram Vandellós-Tarragona del corredor mediterraniO sigui, la recepta de sempre: deixar passar el temps, no tocar res. I, sobretot: la seva missió fonamental és fer complir la llei. El president del govern no és un líder, no ha de tenir cap idea, cap lideratge, cap visió estratègica. Només ha de complir la llei. Naturalment, darrere aquesta aparent falta d’idees s’amaga una gran idea en què Rajoy basa el seu lideratge i el PP la seva visió del país: en qüestió de Catalunya i de repartiment de poder, Espanya ja està acabada i no es toca res.

http://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-Bassas-Bienvenido-Mister-Marshall_0_1767423357.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

La Generalitat adverteix que no esperarà “indefinidament” per signar convenis amb les elèctriques contra la pobresa energètica

MÉS Economía

8 de desembre de 2016

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant un esmorzar informatiu, en una imatge d'arxiu. / ACN

Redacció

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha recordat avui que la Generalitat no esperarà “indefinidament” per signar convenis amb les companyies elèctriques per lluitar contra la pobresa energètica. “Volem signar els convenis, però si no es fa de forma voluntària, ens haurem de plantejar de forma conjunta, entre totes les administracions, actuacions perquè les elèctriques i gasístiques participin en la lluita contra la pobresa energètica”, ha assegurat Baiget durant una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.

Els comentaris arriben unes setmanes després que la Generalitat obrís un expedient sancionador a Gas Natural per tallar el subministrament elèctric a una àvia de Reus en situació de vulnerabilitat energètica, que posteriorment va morir en un incendi causat per una espelma. Baiget ha assegurat que “s’està treballant” en establir una sanció concreta per part del govern.

D’altra banda, davant les crítiques inicials del conseller delegat de la companyia gasística, Rafael Villaseca, que va demanar que es desenvolupés la normativa per poder coordinar les accions contra la pobresa energètica, Baiget ha recordat que la llei “és explícita” i que no és necessari cap “reglament”. “El protocol funciona bé, perquè gràcies a la llei s’han evitat 39.000 talls”, ha afirmat el conseller.

 “Coherència” en les universitats

D’altra banda, durant la conversa, el responsable de Coneixement també ha explicat que el govern espanyol deu a Catalunya 75 milions d’euros que haurien d’haver estat traspassats a les comunitats autònomes per fer front a la despesa variable de les beques, tal i com va establir una sentència del Tribunal Constitucional del maig passat. “Hi ha un conjunt de sentències del TC que el Govern espanyol no compleix”, ha dit.

Davant les recents protestes pel preu dels graus universitaris, els més elevats de tot l’estat, Baiget ha recordat que l’import a abonar es fixa en funció de la renda dels estudiants. A més, el conseller ha recordat que la ciutadania paga amb els seus impostos el 80% del cost d’estudiar a la universitat, i ha  demanat coherència: “Si volem tenir universitats gratuïtes com Finlàndia o Alemanya potser hem de pagar com ells per la sanitat o els medicaments, ja que els recursos econòmics que tenim són limitats”.

http://www.meseconomia.cat/generalitat-adverteix-que-no-esperara-indefinidament-signar-convenis-electriques-contra-pobresa-energetica/

El fantasma de la censura aparece con el Rey en la revista "el jueves"

Manel Fontdevila deixa «El Jueves» per una nova censura

El ninotaire manresà va dirigir la revista de sàtira entre 2000 i 2004

Juntament amb ell pleguen els dibuixants més veterans per una portada dedicada a la monarquia que va retirar l'editorial

Pere Fontanals | Actualitzat el 05/06/2014 a les 21:30h

El ninotaire manresà, Manel Fontdevila, ha anunciat que deixa la revista 'El Jueves' després d'una vintena d'anys, per desavinences amb l'empresa editora RBA que li han censurat la portada que havia d'aparèixer en l'edició d'aquesta setmana sobre l'abdicació del rei i el traspàs de la corona al seu primigeni.                                                                 

Segons s'ha pogut saber per diverses piulades dels propis protagonistes, juntament a Fontdevila, també pleguen els ninotaires Albert Monteys, Bernardo Vergara i Paco Alcázar, tots ells en desacord amb les instruccions d'RBA que ha impedit la publicació en portada d'una vinyeta de Fontdevila en que es veia el rei Joan Carles traspassant una corona plena d'excrements al seu fill. En comptes d'aquesta portada 'El Jueves' ha sortit als quioscos amb la que tenien prevista abans de l'abdicació del rei, amb el líder de Podemos Pablo Iglesias.

Segons apunten algunes informacions, la mateixa empresa editora ha deixat clar als treballadors que no admetrien més temes monàrquics a portada.

En el moment de la redacció d'aquesta notícia, Manel Fontdevila vola de Bilbao a Barcelona, per tornar a Manresa en les properes hores.

Diada Nacional de Catalunya 2011

SEP 11 -  Miquel Iceta

Hoy se está celebrando la Diada Nacional de Catalunya. Aquí podéis leer el Manifiesto del PSC y leer las declaraciones de Isidre Molas, Carme Chacón, Joaquim Nadal y Daniel Fernández.

Tenemos que reflexionar sobre la organización de los actos de la Diada porque la ofrenda floral ante la estatua de Rafael de Casanovas de partidos e instituciones se ha convertido en algo frío debido a los intentos de evitar incidentes desagradables e incluso de amenazas que se habían producido en el pasado. Este año demasiada gente que quería acercarse al monumento sin ninguna actitud agresiva se ha visto privada de hacerlo (entre ellos y ellas muchos militantes socialistas), mientras partidos e instituciones desfilaban en un tenso silencio. Quizás haría falta despartidizar y desinstitucionalizar la ofrenda floral, en beneficio del gran acto institucional en el Parque de la Ciutadella, dejar el partidismo para las declaraciones y las manifestaciones, y la estatua para las entidades, familias y ciudadanos que quieran hacer su particular homenaje a Rafael de Casanovas. Esta es una reflexión de carácter personal motivada por el ambiente de hoy, aspecto destacado por algunos medios de comunicación (vedlo por ejemplo en El Periódico de Catalunya y La Vanguardia). En fin, tenemos todo un año para pensar en ello.

Este año la Diada ha estado muy marcada por la defensa de la inmersión lingüística y también por el rechazo del Alcalde de Badalona de cumplir la primera ley aprobada por unanimidad por el Parlament recuperado que no es otra que la que instituye la Diada Nacional de Catalunya. El Ayuntamiento de Badalona ha “decidido” que este año la Fiesta no es nacional. Cuando Artur Mas decidió que no se repetiría el acuerdo PSC-CiU en Badalona y que la Alcaldía correspondía al PP como fuerza más votada, todos sabíamos que esto podía pasar. Como por ejemplo las trabas a la inmersión lingüística, que podrían ser apoteósicas si sale adelante el recurso presentado por el PP ante el Tribunal Constitucional contra la Ley de Educación de Cataluña. Creo que CiU haría bien de revisar su política de pactos con el PP o, en caso contrario, tendría que dejar de poner el grito en el cielo cuando pasa lo que pasa. A menos que lo que esté buscando es ayudar a crecer al PP y después presentarse como único antídoto, está claro.

Sobre la política de pactos de CiU, la situación de la educación en Cataluña y la polémica sobre la inmersión lingüística os invito a leer los artículos de Andreu Mayayo “El PP se’n riu, del Govern”, Joan Subirats “Problemes en la política de pactes”, Joan Badia i Pujol “¿Quién teme la inmersión?”, Joaquim Coll “Veritat i raó en la sentència del TSJC”, Gregorio Luri “Nou curs, velles esperances”, Pilar Rahola “Elogio de PSC y UGT”, Antoni Dalmau “Les nostres fragilitats”,Josep Ramoneda “La lengua y la política”, Albert Branchadell “Aclaraciones en el revuelo” yToni Soler “La pinça”.

El mejor antídoto contra el crecimiento del PP es una victoria socialista. Y para ello tenemos a la mejor candidata: Carme Chacón, que ayer explicaba en Sant Joan Despí sus razones para presentarse como cabeza de lista a las elecciones generales del 20 de noviembre. También os interesará escuchar la entrevista a Carme Chacón que le hizo Manuel Fuentes el viernes en El Matí de Catalunya Ràdio.

Me interesó mucho el artículo de José L. Alvarez “Catalunya, sense poder tou” (artículo que por cierto he encontrado en la hemeroteca del Centre d’Estudis Jordi Pujol).

Sobre el papel del PSC en el Congreso de los Diputados y su articulación con el PSOE os invito a leer los artículos de Jordi Font “Cataluña en el Parlamento español” y Joaquim Coll “La (in)oportunitat del debat del grup propi”.

El pasado miércoles el Senado aprobó definitivamente la reforma del artículo 135 de la Constitución española para introducir el principio de estabilidad presupuestaria. Respecto de este tema os invito especialmente a leer la intervención de Isidre Molas y los artículos deJavier Pérez Royo “La reforma constitucional en perspectiva”, Vicenç Navarro “Falsedades sobre la reforma”, Javier Pradera “Minorías y cortesía política”, Joan Majó “¿Reformar qué?”,Carmen Alcaide “Necesario, pero insuficiente” y el que me publicó el jueves el diario ABC “Razones de la reforma constitucional”.

El debate sobre esta cuestión requiere no perder de vista el contexto europeo e internacional, el papel de las instituciones europeas y, en particular, del Banco Central Europeo. Sobre estas cuestiones os invito a leer el editorial de La Vanguardia “El BCE se equivoca de nuevo”, los artículos de José García Solanes “El BCE no ayuda”, Juan Castañeda“El BCE al rescate de todos”, el editorial de El País “Demasiada prudencia”, el artículo de Tony Blair, Jacques Delors, Gerhard Schröder, Felipe González, Guy Verhofstadt y Mario Monti“Europa es la solución, no el problema”, los editoriales de El País “Rescate válido” (sobre la decisión del Tribunal Constitucional alemán autorizando el rescate de Grecia) y “Amenaza de recesión” y los artículos de Enrique Barón “Freno de deuda contra eurobonos”, Juan-José López Burniol “El gran ancià del Rin” (contraponiendo las visiones de Kohl y Merkel) y Javier Ayuso “El plan ‘Merkozy-Sarkel’”.

Tampoco se puede perder de vista el predominio político del pensamiento neoliberal que hace pasar la preocupación sobre el control del déficit ante cualquier otra consideración, y una situación económica internacional particularmente frágil e inestable. Podéis leer al respecto los artículos de Naomi Wolf “Las grandes expectativas de David Cameron”, Paul Krugman “La distracción mortal” y “Quemarles el pelo”, Jordi Ortega “Descrédito del futuro, ¿cómo volver a creer en el progreso?”, Luis Doncel “Europa siente el vértigo del abismo” y Claudi Pérez “Más dura será la recaída”. Tampoco las perspectivas concretas de la economía española parecen mejorar en opinión de Angel Laborda “Las perspectivas empeoran”.

No faltan posiciones muy críticas con la ortodoxia económica y también se abren camino los planteamientos favorables a reformas fiscales que hagan más equitativo el esfuerzo para salir de la crisis y más sostenibles las políticas sociales. Ved los artículos de Antonio Papell “Idees per després de la crisi”, Vicenç Navarro “La necesaria reforma fiscal: alternativa a los recortes innecesarios y contraproducentes”, Ignacio Escolar “Es urgente una reforma fiscal”, Ernesto Ekáizer “El guirigay fiscal”, Ignacio Zubiri “Los ricos y los impuestos”, Antonio Durán-Sindreu Buxadé “Responsabilidad fiscal”, Francesc Granell “El retorno a unos servicios públicos sostenibles” y Jordi Sevilla “Cuando todo dejó de ser posible”.

Pasando a la política española y su perspectiva preelectoral, hoy es del todo imprescindible leer la entrevista a Alfredo Pérez Rubalcaba que le hace Javier Moreno, director de El País. También aprovecho para recomendaros que visitéis a menudo la sección dedicada a las elecciones generales 2011 del web de Antoni Gutiérrez-Rubí, con muchos recursos y enlaces de gran interés. También os interesarán los artículos de Gonzalo López Alba “Los días más felices”, Antoni Gutiérrez-Rubí “Lideratge sense carisma” (que llama a no menospreciar a Mariano Rajoy) e Ignacio Escolar “Los sobresueldos del PP”. Os recomiendo tres artículos sobre los planteamientos educativos del PP en Madrid que pueden ser el aperitivo de lo que nos espera si gana el PP las próximas elecciones generales: Maruja Torres “La saña”, Juan José Millás “Profesores” y Luis García Montero “Un contrato pedagógico”.

LEER MÁS

http://miqueliceta.wordpress.com/2011/09/11/diada-nacional-de-catalunya-2011/